.

Hem d’avançar cap a un consum organitzat i col·lectiu. L’editorial del #82

Les darreres dades del Baròmetre 2020 de Percepció i Consum d’Aliments Ecològics ens mostren ben clarament que el seu coneixement i el seu consum estan augmentant i que l’entrada als hipermercats n’és, com a mínim, una causa i també una conseqüència, com ja fa anys que sabem.

El 7è Simposi de produccions agroalimentàries ecològiques: Tendències i reptes en la comercialització de productes ecològics va tractar d’aquesta qüestió, evidentment, i va semblar que hi havia un cert consens en què hi ha lloc per a tothom en el mercat de l’alimentació ecològica. Un procés natural de normalització dins l’economia capitalista que mou els engranatges profunds d’aquesta societat. Estem “democratitzant” el consum d’aliments ecològics, ens diuen. De debò? O només és un procés per fer-lo més popular, fent-lo arribar a més persones, però seguint els esquemes en què es mou tota la cadena comercial alimentària? Què hi podem aportar des del sector? De ben segur que l’entrevista d’aquest número amb l’Andreu Ortiz, soci fundador de la cooperativa de persones consumidores El Brot, la primera de Catalunya, us inspirarà respostes, però permeteu-nos que aportem alguna reflexió des del nostre punt de vista.

Que els aliments ecològics siguin als lineals dels hipermercats no significa que estiguem democratitzant el seu consum, perquè les persones consumidores, quan hi comprem, no actuem organitzadament, ni col·lectiva, no hi tenim veu ni vot, només triem entre una gamma prèviament seleccionada.
A partir d’aquí se’ns obre una altra pregunta: el comerç digital ens permet un grau d’empoderament individual suficient? La nostra resposta és que no.

Que els aliments ecològics siguin als lineals dels hipermercats no significa que estiguem democratitzant el seu consum

Pensem que les persones consumidores han d’organitzar-se per intervenir en els centres de decisió, com ara ja passa en el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Per tant, és vital que no perdem de vista que consumir aliments ecològics també pot ser una aposta per a una economia que tingui més en compte les persones i la terra on vivim. Per això es va mostrant, cada vegada més clarament –i fa més de 10 anys que en parlem!–, la necessitat de segells de certificació que avalin altres valors que no siguin només el tipus de tècnica agrària utilitzada per obtenir aliments ecològics. Potser és aquí, en aquest nou espai que es va obrint, on tenen cabuda sistemes de garantia participativa que organitzacions internacionals ja estan impulsant.

Aprofitem que toquem aquest tema per donar la benvinguda i desitjar un llarg camí al Biomarket, que ha obert portes aquesta tardor a Mercabarna. També desitgem que aviat sigui una realitat el Centre d’Intercanvi d’Aliments de Proximitat amb què està treballant la Unió de Pagesos per facilitar la logística a persones productores i elaboradores.

En paral·lel confiem que les diferents administracions de Catalunya puguin començar a impulsar polítiques d’incorporació d’aliments ecològics a menjadors o serveis de restauració col·lectius. I finalment, tota la nostra empatia a aquells comerços que continuen aixecant persiana, atenent la seva clientela amb informació directa i de qualitat, que apropen a tothom qui vol els valors dels aliments ecològics i que han de continuar sent una via de connexió entre sector i persones consumidores.

Aquesta ha estat la nostra llista de desitjos per al 2021, sense oblidar-nos, evidentment, que la covid passi a la història.

Los comentaris están cerrados.