.

Francesc Font: “El que vaig veure a Austràlia i als Estats Units és que també es pot viure de finques petites”

En Francesc Font és un dels tècnics agraris que més ha contribuït a fer conèixer i a estendre l’agricultura regenerativa a Catalunya i també a les Illes Balears. Va partir de la seva experiència a la finca familiar de Peralada, a l’Empordà, va crear un projecte modèlic a Menorca, i va estar tres mesos a Austràlia -amb la seva parella i els seus tres fills petits!- per comprovar que realment tot el que havia llegit, tot el que estava aplicant i tot el que estava aconsellant guiaven a bon port.

Ara ha intentat arribar a més gent amb el llibre Arrelats a la terra, on explica què és l’agricultura regenerativa de manera divulgativa i des de la seva experiència personal. Sens dubte s’ha convertit en el major referent català en la qüestió.

Text: Alba Gros. Associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics. @associaciolera  associaciolera.org

Imatges de Borja Balsera cedides per Francesc Font.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Per què un llibre com Arrelats a la terra? I per què ara?
El vaig començar a escriure quan estava a Austràlia, amb la idea de fer un document on ordenar els coneixements. Pensant-hi una mica més, amb la Núria –la meva parella– vam decidir donar-li un format de llibre, el que ens hauria anat bé de llegir quan vam començar a plantejar-nos coses. Quan comences en el món de l’agricultura regenerativa t’apareixen mil noms, mil idees, mil conceptes: permacultura, biodinàmica… Et pots col·lapsar fins i tot! Com que ho hem passat, com que ho hem viscut, volíem fer un llibre que servís a qui volgués fer aquests passos. I finalment, també l’he escrit per eixamplar aquest moviment que tant ens ha atrapat i que tenim ganes de difondre.

Has esmentat diferents disciplines o tendències. Per què us va atrapar o per què us heu quedat amb la regenerativa?
Per mi l’agricultura regenerativa és un concepte que ho agrupa tot. De fet, he anat descobrint altres models abans i després de descobrir la regenerativa i per mi la filosofia és la mateixa: regenerar, i és el nom més clar per entendre de què parlem. Quan explico l’agricultura regenerativa dic que és com una caixa d’eines, i per mi la permacultura és una eina que ens serveix per dissenyar; la biodinàmica és una eina que ens serveix per cuidar les plantes i que inclou conceptes més energètics; però tots tenen la mateixa filosofia i els agrupo dins l’agricultura regenerativa.

En tot el teu recorregut, l’estada de tres mesos a Austràlia hi té un pes important. Per què hi vas anar?
Quan feia dos o tres anys que estàvem aplicant l’agricultura regenerativa, primer a casa –perquè tinc la sort de tenir una finca familiar– i després també a d’altres finques que assessoràvem, ens vam adonar que estàvem explicant la regenerativa com si fes 20 anys que en féssim perquè ens havíem empassat tants vídeos, tants llibres… que ens ho crèiem profundament. Però en algun moment també vam pensar, xerrant amb la meva parella: “I si no és així? I si no és veritat? I si d’aquí a 10 anys no tenim uns sòls de l’o…? És que haurem de marxar del poble, perquè aquí ja ens coneix tothom com els regeneratius!” I aquí va ser on vam decidir que havíem de tenir una experiència amb pagesos que fes 15 anys que estiguessin fent això, treballar amb ells i veure què passa quan fa 15 anys que fas horta biodinàmica, o fa 15 anys que fas maneig holístic amb un ramat de vaques.

I com va anar el viatge?
Vam anar a Austràlia en format de woofers: treballar a canvi de menjar i dormir. Era el 2017, dos mesos després del referèndum i érem catalans. La gent s’aixecava de les taules dels restaurants i ens venia a saludar, era bestial! A totes les teles havia sortit com ens havien fotut pals i això feia que no passéssim desapercebuts. Però és que a més érem un cas atípic perquè viatjàvem tota la família –amb els tres nens, dos de quatre anys i una de sis anys–, quan els woofers normalment és gent més jove, encara estudiant, sense tanta experiència… Nosaltres ja teníem un bagatge, amb molt coneixement teòric però també una mica pràctic, i al cap de quatre dies de ser allà nosaltres també donàvem formació. Es va crear un circuit molt guai: es trucaven (…)

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.