Els insectes que s’alimenten de pol·len i de nèctar tenen un paper molt important en la pol·linització dels cultius. Habitualment es parla dels beneficis que ens aporten les abelles, sense fer esment que altres insectes, com els abellots i les abelles solitàries, també fan la mateixa funció tot i que actuen de manera diferent.
Cada un d’ells té les seves peculiaritats i, quan es coneixen, és més fàcil escollir quins ens interessen més en funció de les característiques de la finca i, fins i tot, com podem combinar-los. En una jornada organitzada per l’ADV Ecològica de Ponent, vam poder descobrir la riquesa que ens aporta aquesta fauna.

Per Alba Gros. En col·laboració amb l’ADV Ecològica de Ponent.
Imatges cedides per l’ADV Ecològica de Ponent i l’associació Abejas Silvestres

Quan parlem d’insectes pol·linitzadors en agricultura ningú posa en dubte que les abelles són les reines de la funció. Pagesos i pageses estableixen contractes amb apicultors per tal que acostin les  arnes als seus camps i així millorar les taxes de pol·linització dels seus cultius.

El cas és que, segons l’organització Abejas Silvestres, les poblacions de pol·linitzadors estan davallant a causa de la falta d’hàbitats, l’escassetat d’aliments, l’ús indiscriminat de pesticides i el canvi climàtic. Per tant, molts productors hortícoles i també fructicultors estan disposats a pagar uns 20-30 euros perquè l’apicultor els situï una caixa prop del camp.

En la jornada sobre pol·linitzadors que va organitzar l’ADV Ecològica de Ponent, en Xavier Branchat, apicultor, va aclarir que “aquest import és baix, si tenim en compte que està plenament justificat: des d’un punt de vista apícola, traslladar les abelles suposa un cost i també
implica obviar altres floracions de les quals s’obté més del doble de benefici perquè poden donar més quantitat de mel; seria el cas de, per exemple, fruiters i romaní, que coincideixen
temporalment. Per tant, a vegades s’hi acaben portant les arnes més fluixes, menys vigoroses, mentre que les fortes es deixen en llocs de més producció. Si entre apicultors i agricultors s’acordessin uns valors comuns de qualitat de les arnes per a pol·linitzar amb un preu just, hi sortiríem tots guanyant”.

Així i tot, la feina que fan les abelles és massa important per prescindir-ne. Un dels aspectes més interessants de les abelles és que són molt treballadores i formen colònies grans. Com que els adults han de sobreviure a l’hivern, necessiten acumular grans quantitats de mel i de pol·len. A més,  sempre es pot aprofitar la feina extra que fan per treure’n productes complementaris a l’agricultura com la mel i el pròpolis.

Tanmateix, la seva capacitat d’adaptació a tot tipus de floració és una arma de doble fil. Per una banda, facilita que es trobin a gust entre molta diversitat de cultius, però com que també tenen un radi d’acció d’1,5 quilòmetres aproximadament, si hi ha una altra font de nèctar propera que els agradi més poden prioritzar-la.

Un altre factor en contra és que necessiten més escalfor per poder treballar que no pas les abelles solitàries o els abellots. No els agrada el vent ni la pluja (…)

Pots llegir aquest article a:

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital