.

Editorial #86 En temps de fred

Aquest 1 de gener entra en vigor l’esperat nou Reglament europeu sobre la producció agrària ecològica que ha de mantenir-se, com a mínim, per als pròxims 10 anys. Aprovar-lo amb un mínim consens ha estat un repte per als estats que formen part de la Unió Europea. Si les diferències entre països són evidents des d’un punt de vista econòmic i social, també ho són pel que fa a la producció agrària. D’aquí que el Reglament deixi marge d’interpretació perquè cadascú es faci el vestit a mida, una consideració d’agrair que implica que les diferències interpretatives puguin derivar en situacions que es poden definir com de competència deslleial. Això també passa dins el mateix Estat espanyol i el sector sovint se n’ha queixat. En l’article d’opinió que presentem en aquest número, l’Évelyne Alcázar ens en parla com a directora de l’àmbit internacional d’Ecovalia, una de les organitzacions més importants del sector ecològic.

L’harmonització entre normativa de cada país és rellevant, però també ho és poder tenir una norma que s’ajusti a les necessitats de cada territori. No hi ha solució fàcil. Com tantes altres vegades, la relocalització del consum és essencial. Ens referim a aquella compra conscient, que no només es fixa en el segell de certificació, sinó que també té en compte la proximitat d’un aliment que per ser realment ecològic ha de ser de quilòmetre zero en totes les seves fases productives, estalviant tones de carboni en un transport que a vegades és ben capritxós.

Aquest és un concepte que la Rocío Moreno, ramadera i pastora, té claríssim, per això ven la carn dels seus animals per les terres gironines més properes. L’hem visitat i hem estat gaudint del paisatge que la cria del seu bestiar ajuda a mantenir, pasturant el bosc i donant sentit als camps de farratge i de pastura. La seva és l’experiència de qui arriba al camp i s’hi fa, aprenent l’ofici, prenent el relleu dels més grans que pleguen, fent-lo créixer i donant vida als pobles petits que malden per mantenir els pocs serveis que tenen.

És probable que les cabres de la Rocío aprofitin els aglans que troben pel bosc, però en Joan Montserrat, en el seu article, ens parla de com les persones també podem aprofitar aquests aglans. Collir-los i desamargar-los o bé prospectar alzinars per trobar alzines que donin aglans dolços per després fer-ne esqueixos i, en certa manera, domesticar aquest arbre tan genuí del nostre paisatge. Ja hi ha empreses que es dediquen a fer productes alimentaris amb aglà. Pensar en una producció combinada d’aglà i tòfona pot ser una bona idea ben alineada amb el concepte d’una agricultura de la mà dels processos naturals, segons ens diu l’autor.

En Marc Talavera segur que hi estaria d’acord. De fet, ell ja ens diu que els aglans van ser la principal base energètica dels ibers durant l’hivern. En Marc és col·laborador habitual d’Agrocultura amb la secció ‘adventícies’, on ens descriu les principals herbes arvenses i les seves propietats. Ara bé, en Marc és sobretot l’ànima i l’impuls del Col·lectiu Eixarcolant, conegut sobretot per la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades que organitza anualment a Igualada, però que té altres fronts de treball obert. L’hem entrevistat perquè ens encomani el seu entusiasme i, sobretot, perquè ens expliqui quines en porten de cap. Fins i tot ens ha fet una carta als Reis d’Orient sobre el sistema agroalimentari català.

Amb Reis o sense, amb monarquia o amb república popular, el que tenim clar és que ens hem de moure de la zona de confort. Tal com diu el Marc Talavera: “si no, el que passarà segurament és que tindrem certs processos traumàtics que ens obligaran –sense preparació, sense anticipació, sense eines– a canviar el model actual”. Així que millor que ens hi anem posant.

Per ajudar-nos, hem programat una visita al viver Balanotrees, on farem el nostre empelt d’alzina de gla dolça per plantar-lo a casa. Apunteu data perquè encara queden dies: el 2 d’abril. Més informació a agrocultura.org i també a associaciolera.org, perquè sí, perquè qui tira endavant aquesta revista és l’associació L’Era, que també té altres projectes en dansa com el banc de llavors Esporus, una proposta formativa anual sobre producció ecològica i autosuficiència, un servei d’assessorament agrari especialitzat i altres iniciatives relacionades. Us convidem a conèixer-nos millor i a associar-vos.

 

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/86
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/609-revista-agrocultura-num-86-hivern-2021-22.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.