Text extret i adaptat de:
Jean-Luc Galabert, Comprendre les cycles hydrologiques et cultiver l’eau pour restaurer la fécondité des sols et prendre soin du climat, Documentation ISI — Initiatives et Solutions Interculturelles, Version 2, 25 juillet 2022. El document original es pot descarregar de: https://interculturelles.org/project/cultiver-l-eau
Quan pensem en els cicles de l’aigua en agricultura, pensem essencialment en les precipitacions. Però no hem d’oblidar que hi ha altres cicles de “creació” d’aigua a la natura, com ara la condensació, la fotosíntesi i la degradació de la biomassa, que no acostumem a tenir en compte.
Via de la condensació
La condensació és el canvi de l’aigua de l’estat gasós a l’estat líquid a causa d’un canvi en les temperatures. A la natura es dona de manera considerablement important. En l’àmbit del sòl, la condensació la trobem a la rosada, la qual representa una aportació hídrica insospitada per a la vegetació que l’absorbeix per fulles i arrels superficials. Com que aquesta aigua es condensa a la nit, no hi ha evapotranspiració i, un cop dins la planta, descendeix pels canals de saba elaborada, arriba a les arrels i pot ser distribuïda a les altres plantes de la vora per la rehidratació del sòl mitjançant les micorrizes. Segons Hervé Coves, la quantitat d’aigua que pot ser posada a disposició de les plantes pot arribar a la meitat de les seves necessitats.
Per tant, veiem que serà interessant crear zones de condensació en el nostre sistema agrícola. I de fet, el bosc s’estructura naturalment per a maximitzar la condensació, creant una estructura amb diferents alçades que afavoreixen diferents temperatures. Amb sistemes vegetals d’altures heterogènies, el 50% de l’aigua evaporada pot ser recuperada per condensació.
Dibuix de patrons.
Jean-Luc Galabert, Comprendre les cycles hydrologiques et cultiver l’eau pour restaurer la fécondité des sols et prendre soin du climat, Documentation ISI — Initiatives et Solutions Interculturelles, Version 2, 25 juillet 2022.
A banda de l’estructura del sistema, hi ha plantes especialment condensadores d’aigua, com les heures, ja que les seves fulles són particularment fredes i poden crear aquest xoc tèrmic amb la humitat de l’aire.
Via de la fotosíntesi
Segons Ernst Zürcher, durant la fotosíntesi, la fulla emet no solament electrons, sinó que també emet protons, alguns dels quals es recombinen amb l’oxigen i formen molècules d’aigua. De fet, la fórmula de la fotosíntesi no simplificada és la següent
6CO2 + 12H2O + 675 kcal —> C6H12O6 + 6O2 + 6H2O
Diòxid carboni + Aigua + En. solar + M. ambient –>Glucosa + Oxigen+ Aigua
264 g CO2 + 216 g H2O + En. solar + M. ambient –> 180 g glucosa + 192 g oxigen + 108 g aigua
Aquesta aigua produïda de nou es dissol amb la saba elaborada fruit de la fotosíntesi, i això li confereix unes qualitats ben especials i diferents de les aigües de xarxa.
També segons Ernst Zürcher, hi ha mesures fetes a Suïssa que mostren que entre el 15% i el 30% de l’aigua de les fonts és aigua fruit de la fotosíntesi que ha acabat descendint fins a les arrels i posteriorment al sòl. En aquest cas podem dir que els arbres alimenten les fonts directament.
Via de la biomassa
Dins un cicle natural, la degradació de la biomassa viva també produeix una aigua. En el moment de la degradació de la planta, els glúcids -i sobretot la lignina i la cel·lulosa- són descompostos fonamentalment per fongs. I aquest procés genera una dissociació dels compostos químics de la matèria orgànica que són gairebé iguals a les substàncies originals d’abans de la formació dels teixits vegetals (la biomassa). Vet aquí l’equació que té lloc: (2n requadre C6 H12 )
C6H12O6 + 6O2 —> 6CO2 + 6H2O + 686 kcal/Mol
180 g Glucosa + 192 g Oxigen –> 204 g Diòxid de carboni+ 108 g AIGUA+ Energia
On veiem clarament que l’aigua (H2O) és fruit del procés, com el CO2 i l’energia en forma de calor. De fet, quan mirem una pila de fems, sovint barrejats amb palla, acostumem a veure com fumegen. Doncs bé, això és l’aigua en forma de vapor, que s’escapa de la degradació de la matèria orgànica (els fems).
Fins aquí, doncs, podem dir que segons Ernst Zürcher, la fotosíntesi i la degradació de la biomassa són, en primer lloc, un cicle de generació i de regeneració d’aigua.
I en la mateixa línia podem dir que la cobertura vegetal permanent del sòl no solament el protegeix de la llum UV del Sol, sinó que també produeix aigua per al sòl.
Via de les arrels
De la mateixa manera que la part aèria de les plantes es va renovant al llarg de la seva vida o cicle, a les arrels els passa el mateix: constantment hi ha arrels que moren i d’altres que creixen novament.
En concret, les arrels dels arbres contenen un 30% més de lignina que les arrels de les plantes herbàcies. Això, i el fet que la lignina es descompon més lentament que la cel·lulosa, fa que allà on hi ha arrels d’arbres que moren, l’alliberament de l’aigua sigui més lent i més durador en el temps. Podríem dir que té un efecte gota a gota per al sòl.
