.

Elisenda Guillaumes: “L’aplicació de purins com a tal té els dies comptats”

Elisenda Guillaumes encapçala el Servei d’Agricultura dins el macrodepartament de la Generalitat de Catalunya que s’ocupa del sector primari. Nascuda a Sant Joan de les Abadesses el 1977, és enginyera agrònoma, doctorada en Medi Ambient i Ciències del Sòl. Ha estat vinculada a la gestió d’espais naturals, directora dels serveis territorials del Departament d’Agricultura a Girona i actualment és regidora al seu poble per ERC. Hem conversat amb ella sobre alguns dels reptes de la pagesia, del territori rural i també de la producció ecològica.

Per Alba Gros Santasusana.


La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/85
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/595-revista-agrocultura-num-85-tardor-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

No li sembla un mal averany que el mot ‘agricultura’ ja no formi part de la denominació del Departament que té les competències sobre el sector primari?
No. Un dels reptes més importants és la valorització del sector primari, que la gent entengui que el paper que tenim és una funció bàsica i essencial. Com que estem acostumats a trobar aliments a tot arreu i a plena disposició –i no hem viscut cap guerra–, la gent no té la sensació que es pot passar gana. El concepte ‘alimentació’ és un bon ganxo; ens interpel·la a tots: des de la primera baula -agricultura i ramaderia- fins a la darrera, inclou tota la cadena alimentària. Ara mateix, parlant d’agricultura i ramaderia, interpel·les molt poca gent; en canvi, si parles d’alimentació, interpel·les tothom.

Com es té en compte el canvi climàtic i la crisi energètica en les polítiques que està emprenent el seu Departament?
En la legislatura passada ja havíem presentat la idea que aquest tipus de polítiques havien d’estar juntes, sota un mateix Departament, en el sentit de facilitar administrativament la coordinació, la gestió i les polítiques en aquests àmbits. Ens trobàvem amb temes que ens competien però que depenien d’altres departaments, per exemple amb la implantació d’energies renovables versus la preservació del sòl agrícola. Era un relat que havíem defensat sempre i ens el van comprar, amb la qual cosa estem molt contents. És una oportunitat ingent però també és un repte.

“El futur segell de producció agrària sostenible, el PAS, contempla les sostenibilitats ambiental, social i econòmica. Els operadors ecològics l’hauran de poder obtenir”

Quines polítiques implementarà el seu Departament al voltant de la producció ecològica?
Teníem un Pla de Foment, 2015-20, que encara és el que seguim. En finalitzar-lo, una auditoria externa n’ha fet una avaluació que ens ajuda a ser crítics amb aquest pla: com estem d’indicadors, d’objectius… i ens diu com podem dissenyar millor el proper. Pensem ara en un Pla d’Acció, amb una visió més àmplia, que anirà del 2023 al 2027. Aquesta tardor començarem la seva redacció vinculada a un procés participatiu, interpel·lant tots els àmbits, no només el productiu.

El pas dels extensius a la producció ecològica és relativament senzill, però moltes terres estan vinculades a granges de ramaderia intensiva que les necessiten per abocar-hi els purins, que no són utilitzables en producció ecològica. Aleshores, la conversió no és possible. Alguna proposta per desencallar-ho?
Jo crec que l’aplicació de purins com a tal té bastant els dies comptats. Des del Departament defensem una fertilització orgànica de qualitat. D’una banda perquè aprofitem nutrients que tenim en el territori i que ens estalvien d’importar fertilitzants minerals de molt lluny que tenen un impacte ambiental en el seu procés productiu; d’altra banda, perquè amb la fertilització orgànica de qualitat estàs fent un bon segrest de carboni. El sòl és el segon element, després dels boscos, que més segrest de carboni pot fer, i amb aquest horitzó de canvi climàtic és el que estem potenciant. Els quilos de nitrogen que generem amb fems i dejeccions està per sota de les necessitats de quilos de nitrogen quant a cultius que necessitem a tot el país, però és un tema de distribució: estem parlant del 95% d’aigua i molt pocs nutrients, concentrats en certes àrees del país. Ja hem començat un camí de sistemes de tractament de purins per aconseguir al final un fertilitzant orgànic més estable, ja sigui via plantes de compostatge, de biogàs… Volem aconseguir fertilitzants orgànics o organominerals registrables en el Registre de Fertilitzants de Madrid i que es puguin comercialitzar i aplicar en agricultura ecològica.

Amb tots els antibiòtics a les granges, és tot un repte
Sí, també s’està treballant en la reducció dels antibiòtics i també hi ha deures importants a fer.

Ens pot parlar del futur segell de producció agrària sostenible, el PAS?
És la continuació del segell de producció integrada, per entendre’ns, però va molt més enllà. Jo hi crec molt en el concepte d’agricultura integrada. En casos d’emergència et permet utilitzar productes químics de síntesi. Al final, el que hem de garantir és la producció d’aliments per a tothom i la previsió és que d’aquí al 2050 en serem molts més.

I en què es sustenta aquest futur certificat?
Hem definit bones pràctiques agràries amb objectiu de sostenibilitat basant-nos en el sistema de la FAO, que abasta diferents dimensions. En sostenibilitat ambiental contempla sòl, aigua, materials i energia. Però no en tenim prou amb la sostenibilitat ambiental; si la gent no s´hi guanya la vida, plega, i si plega creix el bosc i perdem el paisatge, es crema, etc. Per tant, parlem també de sostenibilitat social i econòmica. Tot plegat s’integra en aquest nou segell de producció agrària sostenible, la PAS. El que es certificarà serà la sostenibilitat de l’explotació amb lletres A i B. La C és el compliment de la normativa exigible i no serà certificable. La B serà per a aquelles explotacions que estan implantant pràctiques acreditades en pro de la sostenibilitat; i l’A per a aquelles d’alt valor ambiental. El que hem fet és traduir les bones pràctiques en punts de sostenibilitat i al final el que tens és entre 0 i 100 punts. Si en tens més de 60 ets B, si en tens més de 80 ets A. El que encara no tenim ben treballat és com ho traduirem al producte. Es faran proves en explotacions ecològiques i integrades. Ara estem en un procés participatiu, a nivell tècnic, per desenvolupar la llei i poder tenir el sistema de cara l’any 2023.

“Des del Departament pretenem ajudar l’agricultura i la ramaderia en dificultats perquè creiem en el model familiar, en el producte de proximitat, i perquè estem parlant del manteniment del 80% del territori”

Com queda aquí el segell ecològic?
Hem fet reunions amb el CCPAE [Consell Català de la Producció Agrària Ecològica] perquè els operadors puguin obtenir també l’acreditació PAS i incorporar tots aquests conceptes socials i econòmics. Percebo certa reticència perquè fins ara eren dos sistemes de certificació molt diferents: l’ecològica i la integrada. Per això potser no acaben de visualitzar que aquest sistema és inclusiu. El que no pot ser és que paguin una doble certificació i hauríem de treballar perquè el mateix CCPAE pugués gestionar-ho tot amb l’augment o reforç dels seus recursos.

Què passa amb la pastura de zones boscoses? Per què alguns ramaders no poden requalificar boscos i obtenir les ajudes europees que els pertocarien i de passada ser un agent de prevenció d’incendis?
És veritat que hi ha ramat que realment pastura el sotabosc i que hi ha boscos que tenen un potencial important a nivell nutritiu i els pertocaria un coeficient de pastura vinculat a una ajuda. En el seu dia, la Unió Europea va adonar-se que algunes declaracions de pastures de sotabosc no eren certes. Per corregir aquest problema –no vol dir que tothom ho fés malament, eh– va amenaçar-nos de fer unes correccions financeres. I en molts casos es van passar els coeficients de pastura de sotabosc a 0 o es va tirar a la baixa per poder estalviar-nos aquesta correcció financera. Si hi ha casos puntuals que consideren que el coeficient de pastura no és just, han d’anar a la seva oficina comarcal del Departament i demanar una visita a la finca per obtenir el coeficient de pastura més similar possible a la realitat. Tot i així no és un tema fàcil; per imatges aèries no es pot captar el potencial dels nostres boscos perquè conceptualment són molt diferents als del nord d’Europa. I els del nord són els que remenen les cireres i configuren la PAC. Hem de fer front comú.

Quina agricultura i pagesia per a Catalunya?
Catalunya té dos tipus d’agricultura. L’agricultura i la ramaderia intensiva, que suposa la producció de més o menys el 90% dels aliments; i l’agricultura i la ramaderia en dificultats, que són els més petits, que en general els costa arribar a final de mes, que a nivell de costos productius no poden competir amb els altres, que han de revaloritzar el seu producte per poder vendre’l més car… Des del Departament tenim la línia d’ajudar aquesta agricultura i ramaderia en dificultats perquè creiem en el model familiar, en el producte de proximitat, i perquè en definitiva, malgrat que estiguem parlant del 10% dels aliments, potser estem parlant del manteniment del 80% del territori.
I pel que fa a l’agricultura i la ramaderia intensiva, el que hem de fer és regular-ho. Ara tenim sobre la taula la modificació del Decret d’ordenació ramadera, hem aprovat el Decret llei per continuar amb la moratòria perquè a 68 municipis de Catalunya no es puguin posar ni ampliar noves granges, estem impulsant el PAS…

L’agricultura catalana ha de continuar produint per a exportar? No mengem prou a Catalunya?
Els càlculs que tenim pel que fa l’autosuficiència de Catalunya, en dades de 2017, és del 60%. Hem fet el Pla Estratègic d’Alimentació, que abasta tota la cadena alimentària: no només què volem menjar sinó també com ho volem produir. Pel que fa al concepte de sobirania alimentària, gairebé tothom n´està concernit.Tenim deures. El sector agroalimentari és un 16% del PIB. L’ideal seria que nosaltres ens produíssim allò nostre i ja està, però hi ha un model –digues-li capitalista– que és l’existent i que ara mateix fa que s’alimentin moltes boques de Catalunya. No pots fer un canvi d’avui per demà.
Jo el que dic és que l’agricultura i la ramaderia intensiva hi han de ser per la quantitat d’aliments que ens proporcionen, però no a qualsevol preu; s’han d’integrar tots els costos ambientals.

Tenim un sector agrari molt minoritari i envellit. En paral·lel, tenim joves que no són de pagès que es volen incorporar i no troben terres ni tutel·la professional. Com afavorim l’accés a la terra i un òptim relleu generacional?
En som conscients i tenim la fotografia d’aquesta situació. El que estem fent és posar totes les facilitats i en els últims cinc anys hi ha hagut un augment d’incorporació de joves al sector agrari. Pel que fa a l’accés a la terra, l’any 2019 vam aprovar la Llei d’Espais Agraris i estem a punt de treure el reglament d’un banc de terres –bé, no li podem dir banc per un tema del Constitucional– per regular les terres en desús i tenir-ne un registre. Ara estem en una taxa de 0,1 hectàrea/habitant per superfície agrària útil, que és de les més baixes d’Europa –la mitjana europea és de 0,30.

“No volem que lluitin sobirania energètica i alimentària, haurien d’anar agafades de la maneta”

Poca pagesia i encara pot ser que es passi al sector energètic amb l’expansió de les renovables en zones rurals. Com ho podem fer per no confrontar sobirania energètica i sobirania alimentària?
És llaminer, perquè algunes de les ofertes que fan poden temptar l’agricultor cap al sector energètic. Si la proposta es fa sobre un sòl d’alt valor agrari, ja hi haurà una certa restricció a nivell normatiu. També estem començant a treballar amb temes d’agrovoltaïsme: fer compatibles les dues coses amb estructures de panells solars alçades que permeten cultivar-hi a sota. No volem que lluitin sobirania energètica i alimentària, haurien d’anar agafades de la maneta.

Quin pes pot aspirar a tenir la pagesia en la presa de decisions polítiques? I quin rol ha de tenir en el medi rural?
Si ara el sector només és un 1% de la població activa és perquè la gent o no hi veu futur o no s’hi acaba de guanyar la vida, i tots els nostres esforços van en aquesta direcció: valoritzar el sector primari. Malgrat ser un percentatge tan petit, la feina que fa de gestió del territori és brutal. I aquest percentatge tan petit va molt més enllà. Nosaltres defensem que el sector agroalimentari és el 16% del PIB per poder reclamar una part més important del pressupost a nivell de Departament. Tenir en un mateix paraigua tot el paquet d’acció climàtica ens ajuda a desplegar les ales per defensar el paper del sector primari en tota la gestió del territori: des de transició energètica, prevenció d’incendis i tot el que calgui. Per això també s’està fent el procés participatiu de l’Agenda Rural, que busca identificar totes les necessitats, els serveis i les condicions de vida necessàries perquè la gent visqui on vulgui i s´hi pugui guanyar la vida. La idea és anar més enllà del sector primari. La gent ha de deixar de veure l’agricultor, el ramader, com aquella imatge bucòlica del pastor amb tres cabres al Pirineu.

Estem apuntant cap a l’agrotecnologia?
Sí, cap a la digitalització del sector, cap a produccions alimentàries més sostenibles a tots els nivells, també en prevenció de malbaratament. I estem apostant, i jo en sóc una fan indiscutible, per tots els principis de l’agroecologia. Hem d’integrar la natura en tots els processos productius. No estem dient res de nou, són els principis bàsics: rotacions de cultius, fertilització orgànica, qualitat del sòl… ✿

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/85
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/595-revista-agrocultura-num-85-tardor-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.