.

El truc del sedàs invers

Com podem netejar la llavor de les cols, els enciams, les cebes…? Per a totes elles podem utilitzar el sedàs invers, una manera ben fàcil de deixar-les a punt per a la propera temporada. Us ho expliquem també amb un vídeo!

Per Xènia Torras, responsable del projecte Esporus de l’associació L’Era.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Per a conservar una llavor en les millors condicions, per a un màxim de temps, cal que es tinguin en compte tres factors:

  • que les llavors siguin ben netes,
  • que les llavors siguin prou madures (que tinguin germen, si no, no germinaran),
  • que les llavors siguin sanes.

A les xerrades i cursos on Esporus participa, expliquem les tècniques i trucs per a garantir que els tres factors es compleixin. En l’article del número anterior d’Agrocultura, vam explicar com ens ho fèiem per obtenir unes llavors de tomàquet sanes i netes. Avui, ens centrarem en la neteja de les llavors que s’obtenen a partir de la planta seca i que, per tant, s’han de netejar en sec.


El projecte Esporus recull, conserva i divulga varietats locals de cultius agrícoles amb l’afany de conservar la biodiversitat cultivada.
Ara com ara, el banc de llavors consta de més de 300 varietats, que es sembren segons una planificació orientada a preservar la llavor.
Per mantenir el projecte i per facilitar que aquestes varietats tornin als horts i als plats, disposem de sobrets de llavors que es poden trobar al web
botiga.associaciolera.org

Les llavors que s’han de netejar en sec són, per exemple, de cultius de les famílies de les brassicàcies (les cols), de les asteràcies (l’escarola i l’enciam), de les amaril·lidàcies (les cebes, poca gent coneix que en botànica ja no es consideren liliàcies) i de les lleguminoses (les faves i les mongetes).

Cal que tinguem en compte que el terme “llavor neta” no vol dir el mateix per a tothom. Es tracta d’aconseguir un màxim de llavor viable, amb un mínim esforç i un mínim d’impureses o de brossa.
Arribar al 100% de puresa i viabilitat suposa una despesa de temps i energia innecessària. Hem de conèixer l’ús que es farà de les llavors per decidir quin és el nostre nivell d’exigència en la neteja.

Si les llavors són per a autoconsum, i les hem de sembrar a mà, no ens importarà que hi hagi una mica de brossa o que algunes no germinin (sempre podrem sembrar-ne més quantitat).
En canvi, si les volem intercanviar amb altres productors ens caldrà ser una mica més exigents. Si formem part o treballem per un banc de germoplasma, hem de preveure, no només, que la varietat es conservi, sinó que les llavors es puguin sembrar a màquina i donin una regularitat de germinació. Aleshores, el grau d’exigència serà encara més alt.

El procés

Després de la collita i assecatge de les plantes, les haurem de batre. Ens quedarà una barreja de llavors i brossa (restes de terra, pedretes, fulles, tavelles i branquetes de la planta). D’aquesta barreja hem de mirar d’eliminar-ne, no només la brossa, sinó també les llavors inviables.
Hauríem de poder estar segurs que, a l’hora de sembrar, la dosi de llavor utilitzada sigui l’adequada. Si la llavor és massa bruta ens podem trobar que el nombre de plantes germinades sigui inferior al que esperàvem.

Podríem pensar que, un cop la llavor està batuda, n’hi haurà prou de ventar-la, ja que la densitat de la fracció vegetal i de les llavors buides és menor que la densitat de les llavors viables amb germen. No només hi trobarem restes vegetals que pesin poc, n’hi haurà de més pesants, juntament amb restes de terra i pedretes. A més a més, que hi hagi molta brossa pot fer que, quan la ventem, perdem molta llavor viable. Primer hem de disminuir el percentatge de brossa. Per aconseguir-ho, farem servir la tècnica del doble sedàs invertit.

Es tracta de passar la barreja, primer per un sedàs de pas més ample que la mida de la llavor que volem netejar i, després, per un sedàs de pas més petit que el de la llavor.
Per exemple: suposem que triem mongetes petites, que tenen una mitjana de 0,8-1 centímetre. Primer passarem la barreja de llavor i brossa per un sedàs amb un forat de malla més gran que el de la llavor, posem de 1,5-2 centímetres de malla. Al sedàs ens hi quedarà tota la brossa més gran que la llavor, brossa que podem llençar. Al cabàs hi tindrem la llavor i la brossa de mida igual o inferior.

Després, buscarem un sedàs amb pas de 0,5 centímetres o inferior i ho tornarem a sedassar. D’aquesta manera, eliminarem la brossa més petita que la llavor i al sedàs ens hi quedarà un volum reduït de collita, amb llavor i brossa més o menys de la mateixa mida, que ens serà més fàcil de ventar.

Quan ventem no tot el que voli serà llavor buida o brossa, cal regular el flux del ventat per assegurar que les llavors que cauen a terra són realment buides. Depenent del sistema de ventat utilitzat haurem de regular el flux d’aire. Primer cal fer sempre una prova amb una mica de llavor per estalviar-nos disgustos i feina innecessària. Segons la mena de llavor, pot ser que haguem de ventar-la dues o tres vegades. ✿

 

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/501-revista-agrocultura-num-79-primavera-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.