El potencial del cultiu del pi pinyer

Sens dubte, el pinyó és el fruit sec més valorat econòmicament parlant. A més, quan a l’etiqueta hi figura la paraula ‘nacional’, el preu és més car, però resulta que el pinyó també té unes característiques nutritives més interessants. A Catalunya, l’IRTA i Forestal Catalana estan potenciant el cultiu d’aquest fruit sec a partir de diferents programes que avaluen les seves possibilitats i també les dificultats que implica. Ara com ara, no hi ha cultiu ecològic ni a Catalunya ni a les Illes Balears, i en tot cas els pinyons són de zones certificades de recol·lecció silvestre.

Text: Miquel Serra (APAEMA) i Neus Aletà (IRTA) Imatges: IRTA

Tots els pins fan pinyes, però no tots les pinyes fan pinyons. El pi pinyer o pi ver –com en diuen a les Illes– és l’espècie que ens ofereix aquests petits tresors alimentaris reservats per a unes poques receptes (segurament perquè no és fàcil extreure’ls i, en conseqüència, tenen un preu al mercat que supera –de tros– el preu d’altres fruits secs).
El Pinus pinea creix a la conca mediterrània, principalment a Espanya, Itàlia, Portugal i Turquia, d’on sembla ser originari. El seu fruit és el pinyó real, que té un preu molt estable, al voltant dels 65 euros per quilo. Gairebé tota la producció prové de masses de pins naturals (Imatge 2).


Això fa que el volum de pinyó de P. pinea al mercat variï molt d’un any per l’altre. D’altra banda, de les 25.000 tones de mitjana que es troben en els mercats, només un 10 per cent és realment de pinyó ver (…).