.

El panisset, un gran desconegut

El panisset és un cereal d’estiu que necessita poca aigua i aguanta bé la sequera. A més d’aquests dos avantatges, és interessant perquè permet tenir el sòl cobert, evitant l’erosió que poden provocar els xàfecs d’estiu, i es pot aprofitar de diferents maneres. Una d’aquestes és entrant-hi el bestiar, una altra dallant per ensitjar o per a farratge. I finalment, també es pot incorporar com a adob en verd. L’autor ens explica les característiques d’aquest cultiu i ens aporta testimonis de pagesos que el cultiven a la demarcació de Girona.

Text i imatges: Pedro Cano. Enginyer tècnic agrícola. Col·laborador tècnic d’ASPEGI (Associació de Productors Ecològics de Girona)

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/640-revista-agrocultura-num-87-primavera-2022.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

El panisset és un cereal d’estiu del grup dels mills. Per distingir-lo d’altres espècies de la gran família dels mills, a aquest se’l coneix també com a mill cua de guilla, per la forma de la seva espiga.
Encara que hi ha molta confusió al respecte i sovint es confonen el panisset i el mill, presenten moltes diferències: el mill (Panicum miliaceum) fructifica en panícula (com l’arròs), s’orienta a l’alimentació humana i d’ocells, mentre que el panisset (Setaria itàlica) fructifica en espiga (com el blat) i s’orienta més a farratge pel bestiar i també per a l’alimentació d’ocells domèstics (canaris, periquitos, etc.).

El panisset és una planta molt fullada i de tija erecta i fina, amb espiga gruixuda i densa. Pot fer entre 50 i 120 centímetres d’alçada. El seu sistema radicular és fasciculat i profund, que afavoreix l’estructura del sòl. S’adapta bé a molts tipus de sòls, fins i tot, als calcaris pobres. Germina i creix molt de pressa si té calor i humitat. Fillola molt, fins a arribar a cobrir molt bé el sòl. Pot tallar-se per farratge verd o sec als dos o tres mesos de la sembra, o pasturar-se o ensitjar-se en l’estadi gra lletós. El valor alimentari del farratge és major des de la floració fins al gra lletós

La llavor, per ser molt pobra en greixos, és molt digestiva i molt emprada com a menjar d’ocells.
És un cultiu molt barat, sobretot en sembra directa, que és el més indicat. Els costos són exclusivament la llavor i les feines de sembra i recol·lecció, ja que no necessita fertilització ni desherbatge ni reg. El regadiu fa augmentar les produccions, però seria més rendible dedicar-ho a produccions de major valor afegit com ara el blat de moro o la soja. Justament la gràcia del panisset és la seva gran rusticitat i adaptació a la sequera. (…)

Aquest article encara no està disponible en format digital.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/640-revista-agrocultura-num-87-primavera-2022.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.