.

El pa i peixet, l’escombrera i la verdolaga

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat o a interpretar què ens estan indicant.

Per Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

El pa i peixet

Nom científic: Oxalis debilis subsp. corymbosa
Nom popular: pa i peixet, agrella, al·leluia, pa de cucut, etc.

Ambient i cicle:

Creix principalment en zones hortícoles, indrets on pot ser molt abundant. De forma més esporàdica, també és present en zones ruderals com, per exemple, camins i descampats propers a pobles i ciutats amb una elevada intervenció humana. Es troba principalment als litoral i prelitoral fins als 800 metres d’altitud. El període de recol·lecció va de maig a octubre.

Gestió i cultiu:

La propagació es realitza mitjançant la sembra dels bulbs de l’espècie. Al llarg de l’hivern cal recollir-los d’un indret on l’espècie sigui present i, simplement, caldrà enterrar- los de nou a l’indret on els vulguem cultivar, que, generalment, serà un terreny hortícola.

Els col·locarem sempre amb l’àpex, d’on emergiran les fulles, mirant cap dalt, talment com si plantéssim una ceba per fer calçots, a una profunditat d’entre dos i cinc centímetres. Els situarem molt a prop els uns dels altres, a cinc centímetres, per tal d’aconseguir una cobertura densa.

Tinguem molt en compte que, un cop introduïm aquesta espècie a l’hort, eliminar-la serà molt complicat, ja que, de fet, el millor mètode per perpetuar-la és la llaurada. Dit d’una altra manera, quan entre el febrer i el març llaurem l’hort per plantar-hi les hortalisses d’estiu, no farem sinó generar les condicions ideals perquè l’Oxalis pugui créixer i, alhora, n’anirem escampant els bulbs.

Tanmateix, com que és una espècie de poca alçada, és ideal combinar-la amb hortalisses de port considerable com els pebrots, les albergínies o les tomaqueres, amb les quals tampoc competirà a nivell del sòl, ja que el seu sistema radicular és força superficial. Per contra, cal evitar combinar-la amb hortalisses més baixes i menys cobridores del sòl com alls, cebes o pastanagues.

Usos i composició nutricional:

Gràcies a la seva acidesa, és molt interessant per aportar un component fresc i de lleugeresa a múltiples plats i també per establir un joc de contrastos entre els diferents ingredients. És clara la seva utilització en amanides, però també pot ser combinat amb diferents carns i peixos i, fins i tot, en moltes postres com per exemple sorbets o mousses. En general, s’utilitza cru, (…)

Aquest article encara no està disponible a la nostra web.
Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat
O bé en format paper a la nostra botiga digital

Los comentaris están cerrados.