.

El mètode JADAM: una nova mirada cap als microorganismes

No hi ha una única manera de practicar una agricultura respectuosa amb el medi i lliure de productes químics de síntesi. Des de la normativa europea ecològica, a l’agricultura regenerativa, biodinàmica i d’altres, arreu del món van sorgint mètodes que contribueixen a augmentar l’autonomia de la pagesia i a fer una agricultura més en sintonia amb els cicles naturals. En aquest article, l’autor ens aproxima al mètode JADAM, d’origen coreà, i en concret a la seva visió sobre les funcions, els usos i el foment de la microbiologia del sòl.

Text: Joan Barrientos. Imatges: Joan Barrientos i Joan Sans.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/86
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/609-revista-agrocultura-num-86-hivern-2021-22.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

“Si l’agricultura orgànica no és capaç de competir amb l’agricultura convencional en relació amb la productivitat i el preu, la major part de les persones no practicaran l’agricultura orgànica. La gent triarà fer agricultura orgànica quan sigui rendible. Per fer-ho ha de ser fàcil, econòmica i efectiva”. Youngsang Cho”.
Amb aquesta idea en ment, des de Corea del Sud, Youngsang Cho va iniciar una autèntica revolució als plantejaments i tècniques de l’agricultura orgànica i regenerativa tal com l’hem après fins ara a Occident. Es coneix com a mètode JADAM i es basa principalment en quatre principis. és senzill, fàcil, científic, efectiu i eficient (SFCE, en diuen).

El pes dels microorganismes

El gruix de lectors d’aquesta revista coincidirà en el fet que, a l’hora de fer agricultura, el primer que hem de tenir en compte és la salut del sòl. El seu estat de degradació no és cap novetat: desmineralització, compactació i falta de matèria orgànica i vida microbiana.

La salut de la planta està determinada en primer lloc per la condició del sòl agrícola i el vigor i la profunditat de les seves arrels. Com gairebé tothom ja sap avui dia, l’ús excessiu d’arades i maquinària pesant crea una capa compacta en la terra coneguda com a “sola de llaurada”, que a la vegada hi produeix una pel·lícula a sobre amb les restes de pesticides, adobs, i altres productes químics de síntesi que s’hagin utilitzat en la gestió d’aquest camp i que, en lixiviar-se i no poder traspassar aquesta sola de llaurada, s’acumulen al damunt.

L’ús d’un subsolador per resoldre-ho, per profund que treballi, només desplaçarà el problema uns centímetres més avall. Les plantes descompactadores, amb la força suficient per debilitar la sola de llaurada, desvien el creixement profund de les seves arrels quan es topen amb les restes químiques.

El subsolador només desplaça el problema uns centímetres més avall

Segurament també coincidirem en el fet que la diversitat microbiana que hi ha a la terra és un altre punt clau en la gestió orgànica. Els diferents microorganismes presents en el sòl duen a terme diferents tasques, com ara descompactar, netejar, humidificar la matèria orgànica, etc., sintetitzant diferents tipus de nutrients que deixaran a disposició dels cultius, o bé que intercanviaran per midons i altres substàncies que les plantes els ofereixen; així doncs, com més diversa és la colònia microbiològica del sòl, més diversa n’és la síntesi i, per tant, la disponibilitat de nutrients i altres elements. Segons el mètode Jadam: microorganisme = nutrient.

La riquesa i la diversitat microbiana del sòl suposa el millor escut davant de les malalties que afecten les arrels o que accedeixen a la resta de la planta a través d’aquesta part inferior. El control de malalties en el sòl és una qüestió de números; cap microorganisme en concret s’encarrega d’aquesta tasca. Simplement, quan tots els espais on es pot fer lloc un microorganisme estan ocupats per una àmplia diversitat d’aquests, cap patogen hi prosperarà perquè, literalment, no hi cap.

Podem diferenciar entre microorganismes bons i dolents?

Hi ha molts microorganismes que estan guanyant bona fama entre els agricultors ecològics (trichoderma, subtilis, LABS…). D’altra banda, tenim clar que altres microorganismes poden crear malalties en les nostres plantes. Així que és molt típic, en agricultura ecològica i regenerativa, per exemple, sentir a experts parlar de microorganismes “benèfics” i “patògens”. El problema és que avui dia, un darrer estudi1 estima en un bilió –un milió de milions– el nombre d’espècies diferents de microorganismes existents al nostre planeta.

L’únic que podem dir mitjanament seriós sobre els microorganismes és que coneixem el 0,001% de les espècies

Els humans ja hem catalogat uns 10 milions d’espècies; només el 27% d’aquestes s’han detectat dues vegades. D’aquest catàleg, només se n’han estudiat 10.800, o sigui que, l’únic que podem dir mitjanament seriós sobre els microorganismes és que coneixem el 0,001% de les espècies. Per posar un exemple: sabem que trichoderma és un fong devorador d’altres fongs patògens; ho sabem perquè els hem posat junts en una placa Petri i així ha passat.

Però amb el context científic que explicàvem en el paràgraf anterior, com sabem si en el medi natural la mateixa trichoderma, a més d’alimentar-se de patògens, s’alimenta també d’algun microorganisme que és vital per al correcte desenvolupament de la planta i que nosaltres ni tan sols coneixem? D’altra banda, se sap que alguns patògens controlen altres patògens en la cursa per conquerir la planta; però aleshores… Podem simplement seguir anomenant-los patògens?

El que passa en una colònia és una bogeria de dimensions, literalment, còsmiques. S’han realitzat avenços ràpids en el camp de la microbiologia, però aquesta branca de la ciència encara no està prou madura per classificar tal o qual microorganisme com a “bo” o “dolent” per a l’agricultura. Cap expert seriós en la matèria podria fer aquesta afirmació avui en dia.

Si ho pensem una mica, estem acostumats a treballar amb microorganismes tenint en compte el 0,001% (o menys) del que en sabem. El mètode JADAM intenta, d’alguna manera, tenir en compte en les seves propostes, l’enorme percentatge que en desconeixem. Diguem que és prudent i no s’atreveix a classificar els microorganismes entre bons i dolents. En canvi, prefereix entendre que el que funciona en la natura és el conjunt, la colònia que tots ells conformen i la multitud de relacions que s’hi donen. Una realitat amb tantes variables que ens apareix com a caòtica i inabastable; i que, avui dia, certament n’és.

El medi

El medi és clau a l’hora de parlar de microorganismes. Podríem definir-lo com l’ambient on un ésser viu es desenvolupa, és el seu nínxol ecològic i en forma en realitat una unitat indissoluble. Podríem dir que vivim gairebé en una sopa de microorganismes i les seves espores. I que, d’alguna manera, són principalment les condicions del medi (atmosfera, ph, temperatura, aliment disponible…) les que decideixen quins microorganismes es reproduiran i en quina proporció; així doncs, com més alteracions creem en el medi, més alteracions patirà la colònia que s’hi està desenvolupant, conservant gran part dels elements, però no les seves proporcions, relacions i dinàmiques. Per tant, hauríem d’intentar que el medi on cultivem els microorganismes sigui el més semblant possible o el més coherent possible amb el medi d’origen de l’inòcul (el bosc), així com el medi de destí (l’hort). La clau és portar els microorganismes del bosc a l’hort, i com menys coses passin pel camí, millor.

El medi on cultivem els microorganismes ha de ser el més semblant possible al medi d’origen (el bosc) i el medi de destí (l’hort)

Tots hem après a realitzar cries o activacions de microorganismes utilitzant ingredients relativament “exòtics” com la melassa, segó i pellofa d’arròs, sèrum de llet, etc.; així com airejadors i escalfadors. El problema de fer servir aquests ingredients no és només el preu o la disponibilitat per a la pagesia d’aquí; és que a més, i d’acord amb el que acabem d’explicar, estem creant un medi de cria completament diferent dels medis d’origen i destí; com més endavant veurem, podríem dir que estem perdent coherència en el procés.

JMS

Per afrontar els problemes de toxicitat, estructura, riquesa i diversitat microbiana del sòl, Youngsan Cho va desenvolupar la “solució de microorganismes indígenes JADAM” o “solució de microorganismes JADAM” o simplement “JMS” per les seves sigles en anglès. Tot el que es necessita per elaborar-la és aigua, un recipient gran de plàstic, sal marina o aigua de mar (com aportació mineral), patata (com aliment o medi) i un grapat d’humus o terra de bosc proper a la seva finca (com a inòcul). S’elabora fàcilment en un parell de minuts més un període de repòs d’un a tres dies, depenent del clima.

No s’han de fer servir ni melasses ni sucres per elaborar JMS. La melassa fa que els microorganismes estiguin més actius aparentment i que es reprodueixin de manera més frenètica, però quins microorganismes? Aquestes cries contenen quantitats astronòmiques de sucres comparades amb la terra del bosc o de l’hort, on pràcticament només existeix el sucre que les plantes exsuden a través de les seves arrels en forma de midó principalment.

Els medis amb abundant menjar són ràpidament colonitzats per microorganismes altament voraços com els bacteris acidolàctics i els llevats; gràcies a aquesta inèrcia natural tan forta, els fermentats que fem per alimentar-nos són segurs: fan la massa mare, fermenten iogurts, xucrut, kimchi, cervesa, vi… Tots els medis amb menjar abundant són colonitzats ràpidament per aquest tipus de microorganismes de manera “espontània”.

Amb la JMS es du a terme la tecnologia més simple i important de JADAM: el procés de construcció dels sòls

La melassa pot portar el preparat fins a un ph 3/3,5, extremadament àcid comparat amb un ph 7/8,5 que trobem en les nostres terres i pous. Aquest ingredient genera importants diferències entre el medi de cria i els medis d’origen i de destí; tant en la quantitat de menjar disponible en el medi, com en el ph.

No es necessita airejador per fer aquesta solució. A més de destruir certs aminoàcids i enzims, cinc centímetres sota el sòl no hi ha aire, és un ambient anaeròbic. Per tant, cultivarem els microorganismes en un ambient igualment anaeròbic.

Tampoc cal anar-se’n a l’altre extrem i posar-se a fabricar o a instal·lar vàlvules airlock per aconseguir un ambient anaeròbic, ni tan sols que el recipient on es fa el preparat sigui hermètic. L’aigua en repòs ja és un medi suficientment anaeròbic.

Tampoc és recomanable establir una temperatura específica per elaborar JMS. Si, per exemple, fixem la temperatura a 34 ºC, només reproduiríem microbis que es desenvolupen bé a aquesta temperatura. El cultiu microbià ha de fer-se a temperatura ambient; per tant, si volem una JMS per utilitzar en un hivernacle, aleshores el prepararem a dins de l’hivernacle; per a un camp obert, el prepararem en un camp obert.

Com pot veure’s, es tracta d’intentar mantenir, dins del que és possible, la coherència entre els tres medis (origen, cria i destí) pels quals passa la colònia.

El cost de fabricació és gairebé zero, encara que el seu efecte és realment fascinant

A principis de primavera i a finals de tardor, quan les temperatures mínimes cauen per sota dels 18 ºC, però fa calor durant el dia, s’ha de fer servir un escalfador elèctric per fer JMS. La seva funció és només mantenir la cria per sobre d’aquests graus durant les hores més fredes del dia, ja que els microorganismes no poden cultivar-se sota d’aquesta temperatura.

La JMS és el preparat més simple, barat i eficaç que s’ha desenvolupat fins ara. Va significar un pas important en el camí del mètode JADAM cap al desenvolupament d’una agricultura senzilla de cost “ultrabaix”, permetent una gestió sense treball del sòl, fàcil i assequible a qualsevol pagès. El cost de fabricació és gairebé zero, encara que el seu efecte és realment fascinant.

Amb la JMS es du a terme la tecnologia més simple i important de JADAM: el procés de construcció dels sòls. Simplement s’ha de regar o ruixar la superfície del cultiu amb el preparat almenys quatre vegades abans del trasplantament. S’obtindran excel·lents resultats en el sòl i en el cultiu. Cal que es faci abans d’implantar el cultiu, perquè si no és així, no es pot regar la quantitat suficient perquè la JMS es filtri fins a un metre de profunditat aproximadament.

Qui no tingui boscos prop seu, pot aconseguir un bon inòcul simplement acotxant amb herbes una porció de terra lliure de contaminants i mantenir un bon grau d’humitat. Si les condicions són favorables, en unes tres setmanes podrà utilitzar la terra de sota l’herba com a inòcul, talment fos humus o terra de bosc. ✿

Elaborem la solució de microorganismes indígenes o JMS

Ingredients:
– Inòcul (terra de bosc): 1 gram/litre d’aigua
– Medi (patata bullida): 2 grams/litre d’aigua
– Medi (sal o aigua de mar): 1 gram per litre o bé 27 mil·lilitres/litre
– Per diversificar encara més els microorganismes, es pot agregar 1 gram/litre de fulles i fruits de cultius, així com herba dels voltants.

PROPER CURS:
INTRODUCCIÓ AL MÈTODE JADAM

  • Gestió del sòl sense conreu
  • La planta i els microorganismes
  • Pràctica de cria de microorganismes JADAM (JMS)
  • Elaboració de fertilitzants líquids JADAM (JLF)
  • Disseny de plans de fertilització

Dijous, 5 de maig a Manresa. De 10 a 18 h

Inscripcions a botiga.associaciolera.org


SFCE:
SENZILL, FÀCIL, CIENTÍFIC I EFECTIU

  1. Senzill: Tenim una tendència natural a considerar els plantejaments complexos com a millors. Com més enrevessada és un una cosa, més tècnica ens sembla, però no sempre és així. A vegades, realitats complexes necessiten abordar-se des de principis senzills
  2. Fàcil: Algunes tècniques de JADAM estan inspirades en la manera com es cultivava a Corea fa quatre mil anys, molt abans de l’aparició d’enginyers i experts. Aquesta agricultura era fàcil, qualsevol podia executar-la i s’utilitzaven ingredients locals i propers.
  3. Científic: Descendeix d’una agricultura tradicional, però els seus plantejaments i la seva metodologia són científics. Fins i tot es posen a disposició mètodes i eines per poder dur a terme tasques d’I+D en la mateixa finca, pel que fa a les plagues, les malalties i els seus tractaments.
  4. Efectiu i eficient: És una agricultura que aconsegueix un alt rendiment en els cultius i una baixada important en la factura. Aquest mètode s’adequa als diferents estadis de creixement del cultiu, fent servir el fertilitzant més adient, a la dosi justa que les plantes requereixen.

LA COLÒNIA

El concepte “colònia” es defineix de diferents maneres en biologia segons el context en què s’utilitzi. En aquest article, quan parlem de “colònia”, estem parlant del conjunt de microorganismes (fongs, virus, bacteris, protozous…) que habiten en un medi determinat (la terra d’un bosc o d’un hort determinats, el bidó de biofertilitzant, el compost…), així com el conjunt d’interaccions que es produeixen entre tots (cooperació, predació, competència…).

Quan volem reproduir microorganismes, necessitem partir d’una “bona colònia”. Per això anem a buscar terra de bosc, fins i tot a diferents boscos si és possible, per augmentar la diversitat, procurant, a més, que aquestes masses boscoses siguin properes a la nostra finca.

Si no en tenim de properes o estem en una zona molt desèrtica, el mètode també proposa formes de “generar” l’humus (mantillo en castellà) a la mateixa finca; una solució per a tothom qui no pugui o no vulgui recollir l’humus del bosc.

Possiblement en l’humus trobarem la colònia més diversa i interessant per a un ús agrícola. Hi conviuen descomponedors de matèria orgànica i de minerals, reparadors, depredadors, micorrizes i fixadors de nitrogen, i també, de ben segur, patògens competint entre ells.

Aquest inòcul seria alguna cosa així com les nostres “cèl·lules mare”, que són capaces de convertir-se en qualsevol mena de cèl·lula de les que formen els teixits del nostre cos.

Si afegim terra de bosc a un cubell amb aigua i herbes espontànies, aviat tindrem una colònia especialitzada a devorar pastura; si canviem la pastura per farina de roques, tindrem una colònia especialitzada a devorar farina de roca.

Dit d’una altra manera, i a trets generals, són el medi i les seves condicions les que defineixen la colònia.

Elaboració:
Quan preparem la solució de microorganismes JADAM i els nostres petits aliats comencen a reproduir-se, l’aigua començarà a fer bombolletes.

La reproducció crea un corrent tòric a l’interior del bidó, que fa que les bombolles quedin atrapades en un cercle –una espècie de coca en la superfície de l’aigua–, que se separa de les vores del bidó en major o menor mesura.

El moment ideal d’aplicació del preparat és quan les bombolles estan en el seu punt màxim, però abans que el cercle o la coca de la superfície es trenqui (entre 24 i 72 hores segons la temperatura).

Paciència, al principi és normal descobrir que estaven llestos una vegada que ja ens ha passat el moment.

Amb el temps anirem agafant pràctica i trobant el moment ideal de l’aplicació. L’ull s’entrena.

No s’ha de tenir present la mida de les bombolles. Seran molt petites amb temperatures baixes i poden arribar a ser enormes amb temperatures altes.

S’aplica acompanyat d’algun fertilitzant líquid JADAM i sal o aigua de mar.


La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/86
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/609-revista-agrocultura-num-86-hivern-2021-22.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.