.

Diferents estratègies de conservació del gra

Un dels reptes de la producció en extensiu de cereals i lleguminoses és la conservació del gra un cop collit. En producció ecològica només es permeten substàncies que no siguin de síntesi química i aquesta condició dificulta el seu manteniment lliure d’insectes.

Per Miquel Serra, tècnic de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Mallorca (APAEMA)

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/81
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/533-revista-agrocultura-num-81-tardor-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Durant l’estiu és quan es recull el gra de cereal i lleguminoses, gra sembrat a la tardor o al hivern amb diferents finalitats. A les Balears, el triticale, l’ordi, la civada, el pèsol, el favó i els cigrons es solen destinar majoritàriament per a consum ramader, sobretot per a ovelles i porcs. Els blats també poden ser pels animals, però d’una part se’n fan farines per a la nostra rebosteria.

Amb les pluges de primavera que hi ha hagut, al manco a ses Illes, enguany haurà estat un any propici per a bones espigues; s’estan aconseguint els rendiments esperats per a l’àrea mediterrània: entre 1500 i 1800 quilos/hectàrea, en funció de les varietats (res a veure amb les 7-10 tones per hectàrea que es produeixen al centre d’Europa), així que, al manco en termes cerealístics, podrem considerar el 2020 com un any positiu.

Quan un pagès es planteja la reconversió del seu cereal a agricultura ecològica a vegades deixa en segon terme tot el referent a la conservació i enfoca la preocupació cap el tema del nitrogen o el control de l’herba. La gestió post-collita és una qüestió de primer ordre perquè, com és evident, els productes insecticides fosfotiorats tipus metil-pirifos, que són dels més emprats dins un magatzem, queden fora del nostre ús, i les alternatives eco autoritzades són, comparativament, menys eficaces.

Llavors, una mala planificació o la deixadesa poden derivar en pèrdues molt elevades de la producció, i ens podem trobar assistint indefensos a un festí descontrolat del gra que tant ha costat recollir. És més, quan un escolta aquell soroll esmorteït que prové de les saques potser és millor anar curt d’imaginació i no fer-se una estampa visual del desastre.

Parlam d’espècies com Sitophilus, Oryzaephilus, Plodia i Tribolium, que principalment cerquen la proteïna acumulada al germen del gra i el deixen sense opcions de ressembra, aptitud farinera o venda comercial.

A continuació trobareu un resum de diferents tècniques per evitar perdre la collita una vegada ja la tenim al jaç.

Recepció del gra dins el magatzem

El control sanitari del gra es basa en la higiene del local i del producte a conservar, per aplicar després aquelles tècniques que ens ajudin a mantenir el producte. El gra es guarda bé dins saques de 600 quilos, en sacs de 30-40 quilos o bé acaramullat a un espai protegit. També hi ha qui el posa dins de bidons de 100 litres o dins de sitges de gran capacitat. Això va en funció de la magnitud de la superfície conrada.

Aquest article encara no està disponible al nostre web.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/81
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/533-revista-agrocultura-num-81-tardor-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.