.

Carbasses: tan boniques i tan complicades…

Ningú no posa en dubte que l’experiència és un grau. El banc de varietats locals d’Esporus ja fa 20 anys que funciona multiplicant i atresorant llavors. Després de tot aquest temps, hem anat millorant les pràctiques, recollint petits grans sabers de les persones que ens han cedit material vegetal i acumulant un bagatge que tenim ganes de compartir.

Text i imatges: Xènia Torras, responsable del projecte Esporus de l’associació L’Era. esporus.org

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

La família de les cucurbitàcies inclou els cogombres, els melons, les síndries, els carbassons i les carbasses. La majoria de les que es cultiven arreu del món són anuals, tret d’alguna excepció com la Cucurbita ficifolia, la carbassa de cabell d’àngel, que en condicions climatològiques favorables és perenne.

De carbasses en coneixem moltes varietats i de molts tipus: la cacauet, la de vi, la rabequet, la del bon gust, la guintalé… Ens han arribat de la selecció pagesa de segles i segles i ara podem cultivar-les a l’hort i gaudir-les a la taula.

Alerta, si en volem guardar llavor per conservar la varietat

No totes les carbasses pertanyen a la mateixa espècie. Aquest fet és important perquè si no el tenim en compte ens pot complicar la vida a l’hora d’organitzar la seva multiplicació per a llavor. Diferents varietats d’una mateixa espècie poden creuar-se entre elles. Si això passa, els fruits que en collirem no seran com esperàvem i no en podrem guardar llavor amb l’objectiu de conservar-ne les varietats.

En canvi, si tenim varietats de diferents espècies, no perilla que s’hibridin i podrem conservar-ne la llavor sense problema.Com podem saber si les varietats pertanyen o no a una mateixa espècie?

Les varietats que donen més peu a confusió són les de l’espècie Cucurbita maxima i Cucurbita moschata

Si comprem llavor, el més fàcil és fixar-se en el nom en llatí que el proveïdor hauria d’imprimir en el sobre. Quan els noms són iguals, les varietats són de la mateixa espècie. Per exemple, la carbassa guintalé i la del bon gust són Cucurbita maxima. En canvi, la carbassa llarga de Gironella, la cacauet i la rabequet, són Cucurbita moschata.

Però què passa si algú ens dona llavor sense informar-nos de l’espècie? O si tenim llavor d’altres anys i només hem etiquetat el nostre envàs amb el nom de la varietat, sense més detalls?

Amb què ens hem de fixar?

L’observació de la fulla, del fruit, de la inserció del peduncle amb el fruit i del fruit mateix ens donarà les pistes per identificar l’espècie que tenim al davant. Als nostres horts, les més habituals són la Cucurbita maxima, la Cucurbita moschata, la Cucurbita ficifolia, la Lagenaria siceraria i la Luffa sp.

Algunes d’elles donen poc marge a la confusió. Per exemple, la Lagenaria siceraria és la coneguda com a carbassa de vi o d’aigua i normalment s’utilitzava per guardar-n’hi. Probablement, si ens decidim a fer-la a l’hort no és per a consumir-ne la seva carn. Podem fer-la tranquil·lament perquè no es creuarà amb altres carbasses que cultivem per a la cuina.

L’observació de la fulla, del fruit, de la inserció del peduncle amb el fruit i del fruit mateix ens donarà les pistes per identificar l’espècie

La Luffa sp. és un cas similar. Qui en sembra llavors és perquè vol assecar i pelar els fruits per fer-ne esponges o fregalls. Tampoc hi hem de patir perquè no es creuarà amb les que es cuinen.

La Cucurbita ficifolia és la que coneixem com a carbassa de cabell d’àngel. Les seves llavors són molt planes, negres o grises. Només es creuaria amb varietats que també utilitzéssim per a la mateixa fi.

Maxima versus moschata

Així, per eliminació, podem adonar-nos que les que donen més peu a confusió són les varietats de l’espècie Cucurbita maxima i Cucurbita moschata. Per diferenciar-les ens hem de fixar amb el port, les fulles i la forma i inserció del peduncle.

Les maxima són de port reptant o semiarbustiu i tenen tiges molt llargues. Les fulles són grans amb lòbuls arrodonits. La planta està recoberta de nombrosos pèls i els fruits són mitjans-grans, de 40 a 60 centímetres de diàmetre. I el que és definitiu és que el peduncle es presenta arrodonit, sense angles, i amb una textura similar al suro.

La Cucurbita moschata, en canvi, té el peduncle amb pèls i angulós, s’hi poden diferenciar cinc costats, i s’expandeix o s’aixafa en el punt de la inserció amb el fruit. Les fulles no són tan arrodonides com les de la C. maxima, sinó que tenen angles bastant marcats i unes característiques taques blanquinoses. I finalment, són varietats enfiladisses.

En la taula hem recollit les principals característiques de cada espècie amb la idea que ens ajudi a aclarir-nos.

Multiplicar les carbasses i assegurar-ne la llavor pels anys següents

Les llavors de carbassa perden viabilitat al cap de cinc anys. Això no vol dir que si tenim llavors de fa vuit anys no ens en germini cap: poden germinar fins al cap de 10 o 15 anys, però el percentatge que ho farà serà molt menor. Per tant, és millor si podem multiplicar la varietat cada cinc anys.

Per a conservar-ne la diversitat genètica hem de tenir entre 12 i 20 plantes.
També és important tenir en compte que les carbasses són monoiques: cada planta fa flors femenines i flors masculines. Les distingirem perquè les que en diem flors femenines es formen sobre un engruiximent, talment una carbassa petita, que és l’ovari (i que, de fet, forma part de la mateixa flor).

Quan la distància entre diferents varietats no és possible, hem de recórrer a la pol·linització manual per preservar-ne les característiques

Per a la fecundació, les carbasses es serveixen dels insectes, que són els que van de flor en flor fent la feina de transportar el pol·len. Aquestes característiques fan que es recomani una distància d’un quilòmetre entre diferents varietats d’una mateixa espècie si es volen evitar creuaments, sempre i quan en vulguem guardar llavor. Si les cultivem només per al consum no és necessari.

Quan aquesta distància no és possible –ja sigui per horts veïns, ja sigui perquè tens diferents varietats d’una mateixa espècie en el teu hort– s’imposa la pol·linització manual.

Per fer-ho necessitarem bosses de paper resistents a la pluja i marcadors o cartellets per identificar les flors pol·linitzades manualment. Per fer-ho bé hem d’aprendre a distingir les flors femenines i masculines que estan a punt d’obrir-se: estaran rígides, amb les arestes del capoll encara tancat i de color verd-grogós.

Un cop ho tinguem clar, el procés és el següent:
– La tarda abans que s’obrin les flors, les embossarem amb paper per evitar que els insectes hi tinguin accés.
– L’endemà tallarem per la base la tija de les flors masculines i els hi traurem els pètals.
– Obrirem la flor femenina amb cura de no arrencar els pètals i fregarem la flor masculina amb l’estigma de la flor femenina, talment un pinzell.
– Tornem a tancar els pètals de la flor femenina i lliguem amb cinta adhesiva els seus extrems superiors fins que es panseixi. D’aquesta manera evitarem l’entrada d’insectes pol·linitzadors.
– Marcarem la flor per identificar el fruit seleccionat.
– Per simular el procés natural i mantenir la diversitat genètica, es recomana utilitzar diferents flors masculines per pol·linitzar una mateixa flor femenina. Ara bé, si tenim poques flors masculines podem utilitzar la mateixa per a diferents flors femenines. ✿

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/83
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/568-revista-agrocultura-num-83-primavera-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.