.

Balanç energètic en cultius herbacis

La viabilitat d’un sistema agrícola no hauria de valorar-se únicament pel seu rendiment i els costos de producció, sinó considerant també l’eficiència dels recursos utilitzats i les externalitats produïdes.

Per Ramón Meco Murillo. Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE ).

En una situació constant de crisi energètica, la viabilitat d’un sistema agrícola no hauria de valorar-se únicament pel seu rendiment i els costos de producció, sinó considerant també l’eficiència dels recursos utilitzats i les externalitats que produïdes i que habitualment no es tenen en compte, amb el consegüent last per a les generacions futures. Per tal d’abordar aquestes qüestions s’han comparat tres mètodes productius (convencional, conservació/sembra directa i ecològic), en un assaig amb cultius herbacis en secà de quinze anys de durada, i s’ha observat com aquest últim és el que presenta els millors resultats quant a eficiència energètica.

En l’actualitat, l’agricultura cerealista de secà depèn intensament del consum d’energies fòssils no  renovables. Els fertilitzants consumeixen el 55% del total emprat, els segueixen el gasoil amb un 35%, els fitosanitaris amb un 8% i, finalment, la maquinària amb un 2%. De la mateixa manera que per a tota la producció agrícola en general, això és a causa de la necessitat d’utilitzar tècniques cada vegada més  intensives a fi de compensar l’escassetat i la degradació de la terra, de l’aigua i dels recursos biològics. A manera d’exemple, en les explotacions agrícoles dels Estats Units i d’altres països industrialitzats, es necessiten al voltant de tres quilocalories d’energia fòssil per produir una quilocaloria d’aliment.
L’objectiu de l’agricultura és produir aliments per als éssers humans i els seus animals domèstics i, en el vessant econòmic, obtenir un benefici que permeti viure dignament a la pagesia, però mai un objectiu especulatiu. No obstant això, la rendibilitat econòmica dels diferents sistemes productius als països desenvolupats queda emmascarada per subvencions de diversa naturalesa que afecten tant els factors de producció invertits com el producte final obtingut, així com per les múltiples externalitats, que no sempre es valoren adequadament però sí que impedeixen un desenvolupament veritablement sostenible.
L’anàlisi energètica, quan es realitza al marge de les ajudes rebudes, posa al descobert els mètodes energèticament més eficients i per tant més sostenibles i recomanables per a cada regió agroclimàtica. (…)

Pots llegir tota l’entrevista en aquest extensius_72

Recorda que pots comprar aquest número en format digital a l’Iquiosc.cat

I que pots comprar-lo en format paper a la nostra botiga virtual

Los comentaris están cerrados.