Quan encara no havíem entrat oficialment a l’estiu, Catalunya ja havia cremat per les quatre bandes al mateix temps. Les temperatures extremadament elevades per l’època de l’any, la sequera acumulada en algunes comarques i una gestió forestal que encara té molt a desenvolupar, fan del país un polvorí verd. Entremig de les grans masses boscoses, urbanitzacions, masies i masos esquitxen la catifa exposant-se al risc de veure’s voltats de foc. La pregunta que aquí ens fem no és tant què hem de fer si se’ns apropa un incendi forestal, sinó què hem hagut de fer per encarar-lo amb garanties de no quedar-nos sense sostre.

Text i imatges: Alba Gros, Ricardo Marcos Montero i Florinda Plans Colell

L’escalfament global ens està deixant uns boscos debilitats, una nova distribució del règim de pluges (amb pluges més concentrades i temporades més llargues de secada) i episodis recurrents de molta escalfor atmosfèrica. Tot plegat està afavorint l’aparició del que s’anomena incendis de sisena generació, que havíem vist a Xile o a Califòrnia però que ja han arribat a Europa. Ho han estat els incendis de Portugal 2017 (274.000 hectàrees, una extensió com la de la província de Tarragona, cremades en set hores i més de 60 morts) i de Grècia 2018 (83 morts i 187 persones ferides).

La característica principal dels incendis de sisena generació és que arriben a acumular tanta potència que són capaços de modificar l’atmosfera que els envolta i crear turmentes de foc, propagant-se a gran velocitat i amb potència extrema, generant noves ignicions i vents erràtics que fan que la seva trajectòria sigui imprevisible. El canvi climàtic fa que els nostres boscos estiguin molt estressats i acumulin molta fusta morta, fins i tot sobre arbres vius. En condicions de secada i calor extrema, tot és a punt per cremar.

Un incendi que es desenvolupa en circumstàncies meteorològiques favorables pot avançar a més de 7 quilòmetres/hora i pot generar una potència de 45.000 kW per metre lineal de front. Els bombers i les ADF només poden actuar en incendis que es mouen a 2-3 quilòmetres/hora i tenen capacitat d’actuació de fins a 10.000 kW, no més.

Els experts fa temps que alerten que a Catalunya podríem patir un incendi de sisena generació i, de fet, els primers moments de l’incendi del 2019 a la Torre de l’Espanyol (Segrià), el foc va avançar a velocitats de 7 quilòmetres/hora. Això no vol dir que, a partir d’ara, tot els incendis hagin de ser de sisena generació, però sí que hi ha la possibilitat que ho siguin. (…)

Aquest article encara no està disponible al nostre web.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/numero/88
O compra’l en format paper a
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/