Aquest 2024 marca un èxit històric per a l’agricultura ecològica amb la celebració del primer centenari de l’agricultura biodinàmica. N’és testimoni el Congrés Agrícola Anual d’Agricultura Biodinàmica, que va reunir prop de 1000 participants de 51 països a Donarch (Suïssa), a la seu de la societat antroposòfica, l’edifici Goetheanum. L’esdeveniment va propiciar un intercanvi profund i divers, que va permetre endinsar-se en les pràctiques agràries al llarg dels anys. En aquest article, l’autor fa un recorregut breu per la història d’aquesta disciplina per conèixer com es va gestar i sobre quins pilars ha anat fent camí.

Text i imatges: Jordi Querol Gavilan, assessor i formador biodinàmic certificat per la Federació Demeter Internacional i CEO de Dreiskel Biodinamica

Al principi del segle XX, i sobretot acabada la primera Guerra Mundial, la societat europea es trobava immersa en un període de canvis radicals, reajustant la seva economia després de la contesa, readaptant-se a una nova organització social on començava a emergir la classe mitjana i fent front a l’epidèmia de la grip espanyola, que va atacar sobretot les persones joves. També va començar una nova era agronòmica. A més de nova maquinària, el nitrogen, sintetitzat artificialment en la incipient indústria, va arribar a les granges i els camps.

Es tractava, per tant, d’un moment crític en la transició de l’agricultura tradicional a una nova agricultura industrial basada en béns externs a l’explotació. En aquest context, el moviment antroposòfic liderat per Rudolf Steiner va emergir com a força motriu de renovació, defensant la triformació social, és a dir, la divisió de la societat en tres àmbits: cultural, econòmic i polític, amb la intenció d´harmonitzar-los per a un desenvolupament social més just i sostenible.

Les arrels d’una revolució: el naixement del moviment biodinàmic

A través de l’antroposofia, Steiner introduiria perspectives diferents en disciplines com la medicina, la pedagogia i també la producció agrària, que s’estava convertint en dependent d’aportacions químiques de síntesi. Segons ell, la terra, les plantes i els animals formen un sistema interconnectat amb influències còsmiques. I és des d’aquesta comprensió més completa del sistema que es pot aconseguir una agricultura productiva, sostenible i harmoniosa.

El sorgiment i l’expansió de l’agricultura biodinàmica van ser impulsats per tres factors. D’una banda, la demanda de Carl Graf von Keyserlingk de rendibilitzar la producció de les finques agràries de Baden-Württemberg (Alemanya), l’administració de les quals li havia encarregat el mateix Steiner. D’altra banda, la preocupació ecològica d’Ernst Stegemann, seguidor del moviment antroposòfic i propietari d’una finca de 150 hectàrees, també a Alemanya, que veia com la qualitat de les llavors disminuïa progressivament. I finalment, les inquietuds espirituals de Günther Wachsmuth i d’Ehrenfried Pfeiffer, que van experimentar amb els preparats i van aprofundir en la comprensió de la connexió còsmica proposada per Steiner.

El curs de Rudolf Steiner a Koberwitz: un punt d’inflexió

El juny de 1924, la finca de Koberwitz es convertiria en llegenda, amb Rudolf Steiner liderant les seves vuit conferències sobre agricultura, en les quals va desenvolupar els punts de vista de l’antroposofia en relació amb el sector agrari amb el que es coneix com a Curs d’Agricultura. Amb la seva àmplia perspectiva i informació pràctica, la trobada va inspirar entusiastes que van començar a establir les bases per a la transformació agrícola als seus camps. Steiner els va organitzar sota el nom de Cercle Experimental de Pagesia Antroposòfica, amb l’encàrrec de provar els seus suggeriments, comprovar què funcionava i posteriorment publicar-ne els resultats.

Fins al moment de la publicació dels resultats, es van imposar mantenir la confidencialitat tant del curs com dels experiments, segons revela John Paull en l’article ‘Yields of Biodinamic Agriculture of Ernst Stegemann (1882-1943): Experimental Circle Data of the First Biodynamic Farmer’ publicat al European Journal of Agriculture and Food Sciences. En aquest mateix text, l’autor dona els primers resultats d’ Stegemann després de vuit anys d’aplicació del que s’anomenaria agricultura biodinàmica: fins a un 26% més de producció per a la remolatxa sucrera, i fins a un 42% més de producció de cereals.

La investigació com a fonament

De fet, el moviment biodinàmic s’ha basat sempre en la investigació. Al principi eren simples assajos comparatius a les propietats de les granges i finques, gràcies a l’estudi i l’ anàlisi de persones com Manfred Klett, Hugo Erbe, els germans Wistinghausen, etc., entre d´altres. Foren pioners en la regeneració de la terra, la preservació de la biodiversitat i la promoció de la salut de l’ecosistema. Tot i la seva complexitat, aquestes noves corrents es consoliden al llarg dels anys, culminant amb la creació del terme “biodinàmica” l’any 1927 i la marca “Demeter” l’any 1928.

Una altra persona molt rellevant va ser el científic alemany Ehrenfried Pfeiffer, (…)

Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.

• La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
• Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
• Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/AC95
• O compra’l en format paper a https://bit.ly/AC95p
• També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/