Job Roig Simon és l’enginyer tècnic agrícola responsable del projecte de conservació de varietats locals del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. També és pagès i viu intensament la seva feina. Amb ell hem conversat de la riquesa de la biodiversitat agrícola al Pirineu Oriental català i de la feina de recuperació i valorització.

Text: Redacció. Imatges cedides pel Consell Comarcal del Pallars Sobirà.

Quins són els cultius que han mantingut més varietats locals a la comarca del Pallars Sobirà?

La biodiversitat que hi ha en l’àmbit dels fruiters és impressionant. Tenim unes cent vuitanta varietats. És que la comarca del Sobirà té regions bioclimàtiques molt i molt diverses. Arranquem en zones del sud amb vegetació clarament mediterrànies cap als sis-cents metres, fins als mil quatre-cents, que és on hi ha els pobles més alts. Treballem amb setze espècies diferents de fruiters: server, figuera, ametller, olivera, presseguer, vinya… fins a cultius d’alta muntanya com la pera i la poma, que assoleix les màximes densitats i màxima diversitat a mesura que anem guanyant alçada.

Igualment no és gens menyspreable el nombre de varietats de vinya que es van localitzar en l’estudi que coordina actualment l’INCAVI: trenta-tres varietats, moltes amb nom, que també és un fet destacable, perquè moltes vegades el primer que en perdem és el nom.

I varietats d’horta?

Les varietats d’horta han estat sotmeses a un procés “d’erosió genètica” més gran per l’abandonament del seu cultiu per part de les persones que les atresoraven i per la irrupció de moltes varietats foranes, tant de llavor com, sobretot, de planter. Cal que tots siguem molt curosos a l’hora d’identificar correctament quines varietats són realment locals i singulars i quines no. Quan un hort s’atura, les varietats d’horta s’extingeixen a l’instant, però els fruiters poden continuar vivint deu o quinze anys més… Gestionem un banc de llavors d’unes cinquanta-cinc varietats d’horta i continuem treballant per augmentar-lo.

Creus que el fet que el territori no s’hagi industrialitzat tant ha facilitat la conservació d’aquesta biodiversitat agrària?

El fet determinant no és tant la vinculació al desenvolupament industrial com l’aïllament i el fet que l’autosuficiència tingués un pes molt important en l’estructura familiar. Fins fa poc les famílies s’ho produïen tot: l’embotit, la carn, els ous, la llet, la fruita, la verdura… A més, eren gent clarament activa que es guardaven la llavor. (…)

Aquesta entrevista encara no està tota disponible al nostre web.

• La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
• Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
• Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/agroc91
• O compra’l en format paper a https://bit.ly/91botiga
• També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/