.

Guardar llavor d’enciam

Ningú posa en dubte que l’experiència és un grau. El banc de varietats locals d’Esporus ja fa 20 anys que funciona multiplicant i atresorant llavors. Després de tot aquest temps, hem anat millorant les pràctiques, recollint petits grans sabers de les persones que ens han cedit material vegetal i acumulant un bagatge que tenim ganes de compartir.

Text i imatges: Xènia Torras, responsable del projecte Esporus de l’associació L’Era

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

L’enciam és una hortícola de fulla que no falta a cap hort. En fem a l’estiu i en fem a l’hivern, triant les varietats que s’adapten millor a cada estació. Els mesos d’estiu ens interessen enciams que no pugin a flor fàcilment, mentre que els mesos d’hivern escollim varietats que aguantin millor el fred i no patim perquè s’espiguin perquè la temperatura baixa alenteix la maduració de la planta.

Si volem guardar-nos-en llavor per resembrar, hem de tenir en compte que necessitem un mínim de variabilitat en les plantes i, per tant, és recomanable deixar un mínim de quinze o vint enciams per espigar, així tindrem llavor per als propers quatre o cinc anys. Mentrestant, podem anar collint alguna fulla externa i així els aprofitem doblement, però vigilant de no deixar-los gaire pelats, si no no faran una bona producció de llavors. Si participem en fires d’intercanvi, podem deixar-ne només quatre o cinc i entrar llavor nova cada un o dos anys.

Hem d’estar amatents a quins enciams són més formosos, tenen menys problemes sanitaris i triguen més a pujar a flor. Aquests són els candidats perfectes!

Escollir el moment

És important que ens fixem en l’evolució de l’espigat per collir la llavor en el millor moment. Quan s’obrin les primeres flors, hem de calcular entre dotze i vint-i-quatre dies perquè la llavor ja estigui madura. Ho sabrem quan anem veient que en el lloc on hi havia la flor, hi ha els típics angelets similars als de la dent de lleó però més petits. És un mecanisme de la planta per dispersar la llavor amb el vent. Per tant, podem provar de bufar i fer-los volar per confirmar que estan en el moment òptim per ser recol·lectades. Quan un 50-80% de les flors mostren aquest borrissol, haurà arribat l’hora de posar-nos-hi.

Fer-ho és la mar de fàcil. Agafem un bugader o un altre recipient ampli i anem sacsejant a dins cada mata per fer saltar la llavor. El millor moment per fer-ho és a ple dia, perquè la rosada i la humitat del vespre ens ho posaran més difícil.

Si tenim un hort feliç, amb biodiversitat i fauna en abundància, al cabàs també ens hi cauran bestioles de tota mena. No cal alarmar-se, només tindrem la paciència de deixar la collita resguardada de la pluja entre vint-i-quatre i quaranta-vuit hores, prou temps perquè tots els habitants es busquin un altre espai com a llar.


COM SÓN LES FLORS DELS ENCIAMS?
L’enciam pertany a la família de les compostes, com l’escarola, l’endívia, el gira-sol i la xicoira. Les flors d’aquest grup són perfectes, és a dir, contenen l’òrgan masculí i el femení. A més, moltes d’aquestes plantes són autògames, és a dir s’autopol·linitzen, encara que de vegades necessiten una mica d’ajuda, ja sigui dels insectes o del sacseig del vent, perquè el pol·len pugui arribar a l’estigma. Per aquest motiu, pot haver-hi fins a un 6% d’hibridació entre varietats. Si volem ser estrictes preservant la puresa de les varietats, haurem de cultivar-les entre cinc i deu metres de distància.
Ens podem fixar que les flors d’enciam són molt efímeres: només aguanten un dia. Les trobarem agrupades en inflorescències d’entre deu i vint-i-quatre flors, cada una d’elles amb una sola llavor.

Una altra possibilitat és collir tota la inflorescència quan la meitat dels capítols mostren el borrissol. Les podem embossar de cap per avall en una bossa o en un sobre gros de paper sense tancar. En tres o quatre setmanes les tindrem madures. Les podem anar sacsejant cada dos o tres dies per recollir les llavors a mesura que estiguin a punt.

A partir d’aquí seguirem el procediment del sedàs invers, que és el que se sol utilitzar per netejar la llavor en sec. Primer passarem la llavor per un sedàs de forat més gran que la llavor, i després per un sedàs o un colador de forat més petit donant petits copets al costat per anar-la sacsejant. Una altra possibilitat és substituir aquest segon sedàs per un procés de ventat amb l’ajuda d’un ventilador o del vent per aconseguir que l’aire s’emporti les brosses més petites i les llavors buides.

I ara què?

Només ens queda guardar la llavor per a l’any vinent. Podem posar les llavors en un sobre; si preferim posar-les en pots, cal que hi afegim un assecant com una bosseta amb gel de sílice, guix o arròs. Ens aguantarà entre tres i cinc anys si conservem el pot en un espai a les fosques i amb una temperatura estable, com per exemple el rebost. Important: cal anotar el nom de l’espècie, la varietat i l’any de recollida en el sobre o en un paper o etiqueta que posarem al pot.

Per fer el planter, hem de tenir en compte de fer servir un bon substrat on enterrarem la llavor uns tres o cinc mil·límetres. Germinarà al cap de set dies si la temperatura està entre 7ºC i 25ºC. Passat un mes d’haver sembrat ja haurien de tenir entre cinc i sis fulles vertaderes, els cotilèdons no compten, i fer uns vuit centímetres d’alçada, tot i que l’indicador que és el moment de portar a camp és que tingui unes bones arrels que ocupin bona part del alvèol. Alerta quan es trasplanti: val més regar abans perquè el petit pa de terra del planter s’adhereixi bé a les arrels. I un cop a l’hort, ja podem tornar a començar el cicle. ✿


Al canal de Youtube de l’associació L’Era trobaràs penjats vídeos
de l’extracció de llavors de diferents espècies.

 

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.