La Neus Monllor és la consultora agrosocial de referència sobre relleu agrari. És d’origen alacantí, es va formar i es va fer un nom a Catalunya i ara treballa des de Biscaia, mantenint el vincle professional amb aquest petit país que l’ha vist créixer com a experta.

La seva empresa assessora una diversitat àmplia d’entitats públiques i privades que activen projectes de dinamització agrària, va assumir l’assistència tècnica de l’Estratègia per al Relleu Agrari de Catalunya, forma part de la Xarxa per al Relleu Agrari i porta part de la coordinació de la Asociación Red de Espacios Test Agrarios. La seva empenta l’ha portat a impulsar la Talaia Pagesa, junt amb altres empreses consultores del sector; un espai experimental de i per a la pagesia catalana des del qual entomar nous relats per al futur del camp.

Text: Alba Gros. Amb la col·laboració de Dirk Madriles. Imatges de Iker Basterretxea

Què és la Talaia Pagesa que vau convocar el passat 31 de març?

La Talaia Pagesa s’ha materialitzat els darrers dos anys en una trobada a Vic, però va molt més enllà. La nostra voluntat és que esdevingui un punt d’encontre de la pagesia catalana per intercanviar experiències i organitzar una veu potent del sector, perquè sigui escoltada tant per la ciutadania com per les administracions competents. Creiem que a Catalunya falta un espai per a la pagesia d’arrel, del territori, de mirada humana… I crec que tots sabem a què ens referim. No tenim cap ajut, ni cap logo, més enllà del de l’Ajuntament de Vic, que hi ha confiat des del principi. Ens hem unit empreses que treballem en dinamització rural amb pageses motivades d’arreu, que des del nostre activisme teníem ganes de fer aquesta proposta de futur.

Què destacaries del pla pilot dut a terme pel Grup Operatiu de la Xarxa per al Relleu Agrari a la Garrotxa i del qual vau formar part?

Vam veure que hi ha una peça fonamental: el període de finalització de les generacions anteriors. O sigui, hem de plantejar-nos com poder fer aquest traspàs de finca, d’empresa, de coneixement, i tenir en compte l’última fase del procés. Perquè hi ha empreses agràries que són viables, però que no tenen relleu. Quan jo vaig començar a estudiar tots aquests temes el paradigma era “t’ajudem a que creïs la teva empresa des de zero”, i ara s’obre una nova porta que és “t’ajudem a fer un traspàs; t’ajudem a fer una cessió de finca; t’ajudem a que facis un procés”.

Hi ha desconfiança per traspassar una explotació agrària?

Des de fa un parell d’anys, l’Escola de Pastors lidera una taula per al relleu agrari al Pallars i sí, han vist que hi ha una posició de desconfiança. “La meva terra”, que no és només la terra productiva, és la terra emocional, és la terra patrimonial, “és la meva vida; com haig de deixar jo la meva terra a una persona desconeguda, que a més ve de la ciutat, que no és del territori…”. Hi ha una sèrie de barreres que són més socials i culturals que no pas estructurals i econòmiques. En la mesura que obres aquest debat, aquestes pors es van diluint. “Si el Departament ens convoca perquè creu que podem fer un traspàs…”, “Si les persones joves tenen formació i l’Escola de Pastors les valida…”, “Si ens ajuden a fer el contracte d’arrendament (…)

Aquesta entrevista encara no està tota disponible al nostre web.

• La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
• Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
• Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/agroc91
• O compra’l en format paper a https://bit.ly/91botiga
• També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/