El sector de l’apicultura viu moments difícils a Catalunya. Després de gairebé quaranta anys de l’arribada de la varroa (Varroa destructor) –l’àcar de l’abella de la mel que actua com a vector de malalties que debiliten o exterminen la colònia–, altres factors estan agafant més pes en els maldecaps dels i les abellaires.
El més important i el que s’ha posat més en evidència pública és l’agressivitat de la vespa asiàtica, depredadora de les abelles i d’altres insectes. Així i tot, la calamitat és la suma de diferents reptes i situacions, entre els quals hi ha la sequera i la normalització de l’alimentació complementària, amb tot el que comporten.
Text: Alba Gros. Imatges: Mercè Vinyals
Kilian Sampol i la Isabel Vert són socis productors de mel –La Calma– a la comarca de la Garrotxa. Porten 250 caixes, la meitat en producció ecològica i l’altra en maneig convencional, perquè no totes les arnes estan situades en punts amb un radi de tres quilòmetres de vegetació silvestre o cultius també certificats. El darrer any, els seus eixams van patir una mortalitat del 40%, quan el percentatge que es pot considerar normal és del 15%. El més preocupant és que no és un cas aïllat, sinó que altres col·legues de la seva zona han passat pel mateix.
La varroa, la vespa asiàtica, la menor floració a causa de la sequera i una alimentació suplementària que alguns experts no consideren prou completa són els causants probables d’aquest daltabaix. La conseqüència és que necessiten comprar eixams repetidament, quan abans podien cobrir les baixes amb la seva pròpia recria. “Tots estem comprant animals cada any; reproduïm, però també comprem per mantenir el cens; ens guanyen les baixes”, explica en Kilian. I continua: “Ens ho agafem com qui compra planter”.
La batalla contra la vespa asiàtica
Bona part de les pèrdues del sector apícola es carreguen a l’efecte de l’arribada de la vespa asiàtica a Catalunya. La Vespa velutina –el seu nom en llatí– és una espècie invasora arribada del sud-est asiàtic depredadora d’insectes diferents que depreda també abelles de la mel a l’entrada del seus ruscs. Es va localitzar per primera vegada el 2013 a l’Alt Empordà, i actualment ja està escampada per tot el país, concentrada sobretot a les demarcacions de Girona i Barcelona, i anant de nord a sud arriba també a la resta de demarcacions.
La tardor passada, les diferents organitzacions apícoles i Unió de Pagesos es van unir per reclamar al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural recursos per al control d’aquest insecte. Les xifres que van presentar donaven una afectació de fins al 95% en les arnes de les comarques gironines i unes pèrdues econòmiques totals que s’enfilaven a més de dos milions i mig d’euros.
El dispendi es deu no només a la mortalitat i reposició de les arnes a causa de la vespa, sinó també a la pèrdua de la collita de la tardor i a la necessitat de complementar l’alimentació de les abelles, especialment entre el setembre i el novembre, quan l’atac és més contundent.
Les vespes se situen en el que s’anomena trescador –piquera en castellà– de l’arna, és a dir, a l’entrada, i és allí on capturen les abelles. Per acabar-ho d’adobar, les vespes asiàtiques poden alliberar una substància amb feromones per avisar altres vespes que allà hi ha una font important d’aliment. Les abelles, per la seva banda, poden presentar batalla amuntegant-se en forma de fletxa, però la seva situació és molt compromesa i l’eixam es reclou a l’interior de l’arna.
Sense sortir a recol·lectar, al cap de poques setmanes les reserves minven, falta aliment per a la cria, l’eixam es debilita i pot morir. Per evitar-ho, apicultors i apicultores aporten alimentació complementària que permet que la colònia passi l’hivern i arribi a la primavera en un estat prou fort per fer una bona producció de mel. Mentrestant, la pega inevitable és la pèrdua de la collita de tardor.
L’ús de trampes
El control de la vespa asiàtica passa, ara com ara, per l’eliminació de nius i per la utilització de trampes com les arpes elèctriques, morrions i la trampa Koldo-Belasko. El projecte ECOAPICOLA, impulsat per la Universitat de Girona, ha estat comprovant la validesa d’aquestes eines i ha conclòs que la seva eficiència depèn del seu bon disseny i d’una bona electrònica.
En concret, la que ha donat millors resultats és la trampa Koldo-Belasko, desenvolupada per un apicultor basc i millorada per l’equip d’investigadors de la Universitat. Josep M. Bas, investigador del departament de Ciències Ambientals que ha liderat la recerca i que també és apicultor aficionat, detalla que: “Ben feta i ben col·locada és molt efectiva. Ja l’hem provat durant dos anys, en dues comarques diferents, i funciona”. Això dona esperances a apicultors com Kilian Sampol, que confia que aquest any reduirà significativament les baixes: “En aquesta època [gener], altres anys ja n’havien petat i aquest any les hem vist totes vives.” Ara bé, hi ha una condició: l’eixam ha d’estar sanejat de varroa. (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
- La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
- Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
- Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/agroc91
- O compra’l en format paper a https://bit.ly/91botiga
- També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
