En un món sacsejat pels incontrolables efectes de l’activitat humana, especialment el canvi climàtic i les múltiples contaminacions en el medi ambient, és hora que es plantegin maneres de reorientar-la cap a models més sostenibles. És el que fa en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia un equip de nou investigadores i investigadors de quatre universitats europees (a París, Madrid, Göteborg i Viena) i del Centre Comú d’Investigació de la Comissió Europea a Ispra (Itàlia) redactant l’interessant estudi bibliogràfic “Reconfigurar el sistema agroalimentari europeu i tancar-ne el cicle de nitrogen. El potencial de combinar canvi de dieta, agroecologia i circularitat”

Per Charles-André Descombes

L’estudi “Reconfigurar el sistema agroalimentari europeu i tancar-ne el cicle de nitrogen. El potencial de combinar canvi de dieta, agroecologia i circularitat” els escenaris que demostren “la possibilitat d’alimentar Europa l’any 2050 amb una alimentació saludable, utilitzant pràctiques agroecològiques sense dependència de fertilitzants sintètics (ni de pesticides) ni pinsos proteics d’importació, i amb una forta reducció de les amenaces als recursos hídrics i la qualitat de l’aire”.
L’estudi analitza el cicle de nitrogen en el sistema alimentari: les pèrdues/emissions que es donen en el medi ambient, els requeriments que en tenen l’agricultura i la ramaderia intensives actuals i com ajustar dietes i pràctiques agro-ramaderes per equilibrar les entrades i sortides d’aquest element.

Primer de tot, situem-nos

La producció sintètica de nitrogen ha estat clau en la intensificació de l’agricultura europea, que ha contribuït a incrementar-ne els rendiments. Però l’augment de l’aportació de nitrogen a l’agricultura també ha provocat que se n’alliberés més al medi ambient, amb efectes greus sobre els ecosistemes i la salut humana: contaminació de l’aire, esgotament de l’ozó estratosfèric, emissió de gasos d’efecte hivernacle, contaminació de les aigües subterrànies, eutrofització marina i d’aigua dolça i pèrdua de biodiversitat aquàtica i terrestre.

Paral·lelament, la creixent integració dels productes agrícoles en el mercat internacional i l’abandonament de les polítiques proteccionistes conduïren a una especialització territorial més elevada, amb la concentració de l’agricultura intensiva en les terres més favorables i un important abandonament de terres agrícoles, cosa que donà lloc a un augment de l’extensió forestal.

A través del comerç internacional, aquesta situació provoca desigualtats a escala planetària. Per altra banda, ha resultat que els sistemes alimentaris produeixen una tercera part dels gasos d’efecte hivernacle, en la qual el comerç internacional d’aliments per als consums animal i humà té un pes important.

Un cicle de nitrogen absurd

L’anàlisi dels fluxos de nitrogen en el sistema agroalimentari europeu actual (dades del 2010) posa de manifest un desequilibri estructural.

En primer lloc, el sistema és molt dependent de les aportacions de nitrogen de síntesi, fet que es tradueix en pèrdues a diferents nivells cap al medi ambient.

El segon element és el gran pes de la ramaderia en el cicle global del nitrogen agrari. El bestiar consumeix el 75% de la producció agrícola de proteïnes (…)