Quan arriba la tardor, ni els treballs ni l’hort no s’aturen sinó que continuen a bon ritme amb les collites restants. A mesura que avança l’estació, el dia més curt i la baixada de temperatures ens tornen a alentir el ritme i ens obliguen a deixar-ho tot a punt per quan arribi el rigorós hivern.

Text: Jesús Vegas i Miquel Macias i Arau. Imatges de Xavier Mas, Joop van de Berg i Jesús Vegas.

Els treballs intensos de juliol i agost han quedat enrere, però a principi de tardor segueixen en ple rendiment gran part dels cultius d’estiu i això suposa continuar en plena activitat de reg, de control de plantes adventícies i de prosseguir les collites de fruits i de llavors.

Un cop finalitzat el cicle de producció traiem els tutors de les cogombreres, tomateres i mongeteres i trinxem les restes vegetals amb la trituradora per tal d’accelerar el procés de descomposició. Fem el mateix amb totes les altres restes seques de les hortalisses d’estiu, pebroteres, carbasseres, alberginieres, etcètera, i les afegim a la nova pila de compost.

Un altre cicle que comença

A mesura que entrem a la tardor anem arrencant els espais de l’hort que han complert el seu servei per aquesta temporada. Ara cal donar-los un descans, però deixar la terra nua no és aconsellable, raó per la qual acostumem a fer sembres d’adob verd.

És època també d’aclarir les hortalisses d’arrel plantades a l’estiu: pastanagues, raves, naps i remolatxes; ho solem fer quan comencen a estar formades, per consumir-les petites, tendres i dolces.

Si ens arriben les sempre benvingudes i beneïdes pluges, per no trepitjar massa el terra de l’hort, aprofitem per fer altres tasques com estassar els vorals de la tanca, així el pastor elèctric treballa correctament; o fem feina més dolça, com elaborar la confitura de cabell d’àngel o moldre el pebrot o les cireretes que hem mantingut assecant-se per fer pebre vermell dolç i picant.

Els cultius a sembrar a la tardor

A l’hivern, les baixes temperatures impedeixen el bon desenvolupament de moltes hortalisses. N’hi ha d’altres, però, com les cols, les coliflors, els bròquils, els enciams, els espinacs, les escaroles, els porros, les bledes, les xicoires, els canonges, els apis i algunes d’arrel com les pastanagues, les remolatxes, els naps i els raves que suporten força bé les baixes temperatures. Si les sembrem esglaonadament, començant la sembra i el trasplantament a partir del mes de juliol, podrem gaudir de totes aquestes varietats durant la tardor i fins a la primavera.

La tardor és la temporada idònia per a la sembra d’algunes lleguminoses com les faves i els pèsols. Acostumem a fer una primera sembra de faves pels voltants del Pilar, tal i com diu el refrany (“si vols tenir un bon favar sembra-les pel Pilar”), una segona a finals de tardor i una darrera al mes de gener.
De pèsols, en fem una primera sembra a finals de novembre i una altra al gener. Acostumem a (…)