Fa 40 anys, l’impuls de Silvia Schmidt va posar la llavor del que ara és Le Biau Germe, una iniciativa de producció i comercialització de llavor en què feines, recursos i responsabilitats estan mancomunades entre 13 finques al voltant de Montpezat (Llenguadoc-Rosselló), on hi ha la seu. No són una empresa tradicional, ni una cooperativa, sinó un “grup d’interès econòmic”, una figura empresarial francesa que els ha permès arribar a comercialitzar 400.000 sobrets de llavors de més de 500 varietats locals produïdes ecològicament. S’ho fan tot entre elles, des de la producció al catàleg o l’administració. En Juan del Puerto, que actualment ocupa el secretariat de Le Biau Germe i que és d’origen espanyol, ens ha explicat com carai s’ho fan.

Per Redacció. Imatges cedida per Le Biau Germe

Què és Le Biau Germe?
És un grup d’interès econòmic de productors; un col·lectiu que treballa des de fa 40 anys amb la idea de reproduir i difondre varietats tradicionals de verdures, aromàtiques, flors i adobs verds produïdes ecològicament per al gran públic i també per als professionals. Ara som 13 finques.

Què és un grup d’interès econòmic?
És un estatus que no existeix a Espanya. Permet posar en comú mitjans de producció i comercialització, o sigui que no cal que cadascú tingui el seu magatzem, les seves màquines, els tests de germinació, el locals… encara que sí que cadascú té la seva producció.

I us enteneu?
Estem molt compromesos mútuament. Quan demanem un préstec tenim una responsabilitat comú i solidària; si hi ha un problema econòmic tots en som responsables i les decisions també són comunes.

Le Biau Germe està concebut com a gran comunitat. Com us organitzeu?
La primera part és que, a l’inici d’any, cada finca es compromet a produir certes varietats. Sabem i tenim calculada la dificultat que suposa produir cada varietat i cada una d’elles està valorada amb una quantitat de punts. Per tant, cada finca obtindrà els punts segons les varietats multiplicades i serà en base a aquests punts que rebrà la remuneració quan haguem restat les despeses.
La segona part és que sabem el nombre d’hores que dediquem a totes les altres feines que no són la producció a camp, i al final de l’any també es remunera en funció de la dedicació a què s’ha compromès cadascú. Cada persona treballa en varis equips: el del catàleg, el de les comandes, el d’administració, etcètera. No tenim llogada cap persona de fora.

Com heu aconseguit muntar aquesta estructura?
Va ser la Silvia Schmidt, la impulsora de Le Biau Germe, qui ja va partir des de l’inici amb aquesta visió: proposar un sistema el més igualitari possible. Ella i la resta de fundadors no volien assalariats i per això van idear aquest sistema que després es va anar perfeccionant.

Estem parlant de fa 40 anys. La situació era molt diferent. Saps com va anar?
La Silvia Schmidt era d’origen suís i quan es va instal·lar a França va començar a descobrir l’agricultura ecològica i la importància de les llavors en els cicles de cultiu. Era a finals dels 70 i encara no hi havia gent que es dediqués a salvaguardar les varietats locals. Va començar a fer recerca i va tenir l’enorme intuïció que no ho podia fer sola, que necessitava fer equip amb d’altres. Vet aquí l’origen de Le Biau Germe.

Creus que les necessitats que van fer sorgir Le Biau Germe es mantenen avui en dia?
Crec que ara és diferent. Des de fa 10 anys, sobretot, hi ha hagut una gran explosió de grups nous que s’han llançat a la producció i comercialització de llavors de varietats tradicionals. En el moment en què va sorgir Le Biau Germe era una iniciativa pionera. El panorama ha canviat però la necessitat segueix sent molt gran. La indústria de les llavors convencionals té molta força, cada vegada és més potent, i és important reivindicar que es pot fer d’una altra manera.

Quantes persones esteu implicades actualment a Le Biau Germe?
Ara som 28 persones entre les 13 finques. Algunes de les finques –més enllà de la implicació amb Le Biau Germe– estan associades entre elles. Totes fan producció ecològica. Hi ha qui només es dedica a fer llavor però d’altres, a més, tenen altres cultius productius com per exemple cereal, fruita o una altra activitat diferent a l’agrària.

Com arribeu al mercat?
Des del principi ho fem per catàleg, alguna botiga, alguna fira… Però sobretot per catàleg i venda per correspondència.

Parlem de l’abast de Le Biau Germe. De quantes espècies i de quantes varietats disposeu?
Ara estem fent més de 500 varietats i no en podem fer més. El fet que assumim tota la producció i comercialització nosaltres i que tinguem aquest sistema mancomunat de béns i tasques fa que haguem de ser finques properes les unes de les altres, com a molt a 20 quilòmetres. Es fa difícil créixer. Hi ha empreses que han duplicat o triplicat les quantitats que proposen, però nosaltres no podem oferir moltes novetats pel nostre sistema de funcionament. Però nosaltres les cultivem totes, i això no pot dir-ho tothom.

I per fer-nos una idea, quant factureu o quants sobrets de llavors veneu?
Estem venent entre 350.000 i 400.000 sobrets de llavors, per a horts familiars o professionals, depenent de la mida del sobret.

Tot plegat és prou important. Com ho feu per no prendre mal?
Fa set o vuit anys vam posar en marxa la figura dels garants del bé comú perquè el col·lectiu funcioni el millor possible. Cada dos anys escollim dues persones, cada una d’un gènere diferent, perquè intentin tenir una visió més elevada que preservi el bé comú. Per exemple, els dos anys de covid han estat una gran prova perquè en un grup de 28 persones hi ha totes les sensibilitats i com que fem treball en equip… Especialment durant sis mesos, que treballem com un eixam… Hem hagut de treballar molt per arribar a acords interns acceptats per tothom i adaptant les tasques per a les persones que necessitaven més seguretat.

Quines són ara les principals dificultats amb què us trobeu?
Una de les grans dificultats és que des de fa cinc anys hi ha una gran mutació dins el grup. Algunes persones ja són grans i n’han marxat i han entrat persones joves, amb moltes idees noves, que tenen un pes numèric important. Això ha significat que hem hagut d’abocar molta energia a treballar la part associativa per a equilibrar la vida del grup. Ara hi ha persones que reclamen millores en la part tècnica, que havia quedat en segon lloc.

Quina és o ha estat la clau de l’èxit de Le Biau Germe?
La idea original: ocupar un espai que no estava ocupat; proposar un producte de qualitat i una manera de funcionar èticament justa, de molt valor. I també que, malgrat les nostres diferències, sabem treballar junts en confiança, perquè la confiança, el sentit de pertinença i l’ètica són claus en una forma organitzativa com la nostra. ✿