.

La nova PAC ens deixa igual… o pitjor

La reforma de la PAC no ha satisfet al sector de la producció ecològica, malgrat els titulars que han donat els mitjans de comunicació generals que la venen com un gran avenç en matèria de sostenibilitat. L’autora, que està al capdavant de la matèria dins la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, ens explica quines decepcions ens deixa la nova proposta.

Text: Aina Calafat Sitges. Coordinadora de l’Àrea de Projectes Internacionals de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE)

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

La Unió Europea es va proposar avançar al compàs d’una economia més sostenible. D’aquí ve que establís un full de ruta, l’anomenat Pacte Verd, que per a l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia va acompanyat de les estratègies de “La granja a la taula” i “Biodiversitat”.

Aquestes estratègies marquen objectius concrets per al 2030, com ara: aconseguir que un 25% de totes les terres agrícoles europees es gestionin sota producció ecològica, reduir en un 50% l’ús i el risc dels plaguicides químics, disminuir un 50% les vendes d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura, o crear zones protegides en almenys el 30% del sòl i el 30% de les àrees marines d’Europa, entre d’altres. Ara bé, com aconseguir aquests objectius sense morir en l’intent?

Una oportunitat perduda

La reforma de la PAC actual -vigent fins al 31 de desembre del 2020- era l’oportunitat per a, a la fi, beneficiar les persones que produeixen aliments gestionant el territori amb respecte i donant vida al medi rural. No obstant això, hi havia el risc de perpetuar les desigualtats econòmiques i socials en les quals es basa l’esquema actual.

I així ha succeït, perpetuem les conseqüències d’aquesta PAC que ja coneixem, com ara el tancament de milions de petites explotacions agrícoles i ramaderes amb l’augment conseqüent de la desocupació, l’abandó rural, l’apressant pèrdua d’espècies i de biodiversitat… Per molt que ens dolgui afirmar-ho, hem perdut una gran oportunitat per a assegurar, amb el suport d’aquestes polítiques, una alimentació i uns entorns saludables per a totes les persones, i una qualitat de vida per a qui ho fa possible amb el seu treball i esforç.

La PAC margina pagesos i pageses que opten per sistemes de producció més sans i respectuosos

És trist però NO, la nova Política Agrària Comuna (PAC) que s’està aprovant -encara que segueix en procés de negociacions- NO ÉS en absolut VERDA ni representa una passa endavant cap a una agricultura més sostenible. Ni encara menys es pot considerar un suport a l’agricultura i la ramaderia ecològiques i familiars de petites dimensions.

Malgrat trobem titulars a premsa com “Una política agrària comuna més verda, més justa i més sòlida” (Parlament Europeu, 16/10/2020), “Els Vint-i-set acorden la reforma que revolucionarà l’agricultura europea perquè sigui més ecològica” (El País, 21/10/2020) o “Els 27 carreguen contra el vicepresident de la CE, que va suggerir l’opció de retirar la PAC per no ser ‘verda’” (Europa Press, 16/11/2020), entre d’altres, els acords en què es basarà la futura PAC queden molt lluny dels objectius establerts en el Pacte Verd Europeu, deixant completament fora la seva ambició ambiental i climàtica i, per tant, vers la salut dels ecosistemes i de les persones.

Per què no s’han prioritzat aquelles pràctiques que proporcionen més béns i serveis públics, com ara les mateixes pràctiques que estan vinculades a objectius ambientals i d’acció climàtica? A mesura que les negociacions han anat avançant s’han evidenciat les pressions del sector agroindustrial i de les grans propietats per a defensar el seu statu quo, tant a nivell europeu com estatal. (…)

Aquest article encara no està disponible al nostre web.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.