.

Existeix un ecosistema agroecològic? Com pot articular-se?

A finals de setembre de 2020, l’associació L’Era i l’Escola Agrària de Manresa van acollir dues taules rodones en línia per reflexionar sobre les xarxes agroecològiques a Catalunya i les relacions que existeixen entre elles i actrius properes amb el títol de “Existeix un ecosistema agroecològic? Pot aquest articular-se?”. L’activitat va realitzar-se com a Jornada del Pla Anual de Transferència Tecnològica de Departament d’Agricultura i aquí us en presentem un resum.

Per Cristina Espejo. ReGeneresS. Imatge: DisobeyArt a Pixabay.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

La crisi sanitària de la covid-19 va evidenciar la fortalesa i les mancances dels projectes agroecològics dedicats a la producció i a la comercialització. Més enllà d’aquestes iniciatives de mercat, un nombre creixent de persones i d’organitzacions d’altres sectors, ja sigui l’educatiu, la dinamització local o la incidència política, s’han interessat pels principis agroecològics amb un factor en comú: la seva proximitat a l’economia social solidària.

En la jornada “Existeix un ecosistema agroecològic”, organitzada des de l’associació L’Era i l’Escola Agrària de Manresa, representants de diferents organitzacions van poder compartir, en el marc de dues sessions i des dels seus camps d’expertesa, com és una part del passat i del present de l’agroecologia a Catalunya i quins són els seus reptes en conjunt.

Hi van prendre part Anna Maria Capdevila, de Ponent Coopera; Engràcia Valls, de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidores Agroecològiques; Pati Homs, de L’Aresta; Gilad Buzi, d’Ecomaresme; Annaïs Sastre, d’Arran de Terra; Alba Hierro, de Pam a Pam; i Ivan Miró de La Ciutat Invisible.

Agroecologia, economia social solidària i cooperativisme

Si alguna cosa va quedar clara en les diferents intervencions és la sòlida relació que tenen l’agroecologia i l’economia social solidària amb el cooperativisme com una de les seves formes a les nostres terres. Des del recordatori que les primeres cooperatives de Catalunya van ser de consumidors, als grups de consum organitzats amb els seus propis productors i productores, fins a les recents cooperatives agràries, cooperatives de treball o rurals i cooperatives sense ànim de lucre que es basen en els principis productius de l’agroecologia i els principis organitzatius i estratègics de l’economia social solidària (ESS).

L’aparició d’iniciatives que es vinculen i practiquen totes tres corrents és cada cop més comuna. Tanmateix, l’anàlisi fet per Pam a Pam mostra com ens queda força camí en el terreny de la dimensió interna (veg. Agrocultura, 79), és a dir, en la transparència, les relacions i els drets laborals, la democràcia interna i la perspectiva feminista.

Era doncs, imprescindible, parlar del paper que el cooperativisme pot continuar tenint com a eina per al sector, per a l’articulació d’iniciatives, com és el cas d’Ecomaresme. I per què no, per a trobar un canal d’expressió, una necessitat que va aparèixer en les intervencions i que es visualitza clarament amb l’exemple de la Coordinadora de Cooperatives de Consumidores Agroecològiques.

Passem de fase

Una de les idees més rellevants i repetides durant les jornades va ser el canvi de fase o d’onada en què es troba l’agroecologia actualment, en part pel suport arribat des de polítiques públiques. Un moment molt viu i dinàmic en què els projectes han crescut i han reforçat les seves estructures, molt sovint en format cooperatiu.

Així, d’associacions i xarxes informals (tant de consumidores com de productores) s’ha passat a cooperatives de treball, de serveis, integrals/rurals o d’altres, amb un conseqüent enfortiment. També ha augmentat la participació en espais multisectorials, com poden ser la Xarxa d’Economia Solidària o els Ateneus Cooperatius.

Una de les idees més rellevants i repetides durant les jornades va ser el canvi de fase o d’onada en què es troba l’agroecologia actualment

El fet de mirar cap als nostres territoris en clau d’enfortiment local, com el lloc on trobar aliances i on realitzar canvis per a la transformació social, ha ancorat les xarxes locals existents, apostant per a reforçar els objectius i les accions comunes. Amb l’arribada de la covid-19, la solidaritat i l’acció entre aquestes xarxes han estat fàcils d’activar i els passos cap a una intercooperació sòlida han començat a consolidar-se.

Els reptes que tenim davant

Els reptes més immediats de l’agroecologia a Catalunya bateguen en la comercialització i la logística conjunta, sense perdre el nord ni els valors i amb una clara necessitat d’intercooperació, que faciliti créixer en l’entesa i l’eficiència al mateix temps que deixi ser i mantenir la singularitat de les iniciatives.

Els reptes més immediats de l’agroecologia a Catalunya bateguen en la comercialització i la logística conjunta

Poden servir d’exemple els pols cooperatius o ecosistemes locals cooperatius on diferents cooperatives, associacions, entitats informals, simpatitzants i diferents actors propers a l’ESS es comuniquen, treballen conjuntament i generen projectes econòmics viables i mercat social.

D’aquesta forma donen continuïtat a la importància que varen tenir grans cooperatives productives, però posant el focus a les necessitats socials actuals i adaptant les estructures cooperatives a les vides del segle XXI. Les iniciatives col·laboren i intercooperen entre elles per assolir objectius comuns, exemples d’això pot ser el Labesoc del Prat de Llobregat.

En conclusió, veiem que existeixen una multiplicitat d’iniciatives agroecològiques vinculades cada cop més a l’ESS que estan fent un gran esforç per enfortir-se i per enfortir les xarxes locals properes, siguin del mateix sector agroecològic o de l’economia social solidària. També s’observa que aquestes iniciatives cada cop estan més comunicades entre elles, per diferents vies i sota diferents objectius.

Si el sector agroecològic pot o no articular-se és una pregunta oberta que caldria, en tot cas, caminar i teixir juntes la resposta, tenint present que un ecosistema necessita d’uns objectius comuns. El cooperativisme i el marc de l’ESS ens donen eines per a fer més fàcil aquest camí. ✿

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.