.

Els walipinis, hivernacles enterrats per suavitzar les temperatures

Dels altiplans bolivians a tot el món, els walipinis o els hivernacles semisoterrats han seduït moltes persones aficionades a l’horticultura i a la permacultura. La idea és mitigar les temperatures i protegir els cultius del vent aprofitant la inèrcia que pot donar la terra. Serien útils en latituds com la nostra? A Vallbona d’Anoia, un primer experiment dona pistes per saber quins beneficis se’n podrien treure i com caldria ajustar-lo a les nostres condicions.

Text: Charles-André Descombes, enginyer agrònom

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Buscant solucions sostenibles per a les poblacions andines

Walipini, quin nom més estrany! Es tracta de fet d’una paraula aimara que significa, segons les fonts, o “aixopluc càlid” o simplement “està bé” i que a la pràctica podem traduir per hivernacle semienterrat. Seria seductor pensar que el walipini és una solució ancestral, però no és així.

Aquesta tecnologia la va inventar a principis dels anys 90 un cooperant suís enviat amb fons europeus a El Alto, l’altiplà bolivià, amb l’encàrrec de fer aquesta rude zona més habitable. La mort sobtada del cooperant va interrompre el projecte, la qual cosa va deixar alguns apunts que havia escrit i els walipinis a l’abandó.

Uns quants anys més tard un empresari descobrí per atzar aquestes ruïnes a prop de La Paz i decidí comprar la finca. Els walipinis foren reconstruïts amb l’ajut dels mateixos vilatans que ja els havien edificat amb “el suís”. La finca, anomenada Ventilla i convertida en granja ecològica, esdevingué poc a poc un referent a tot el país.

A l’altiplà andí, el walipini ofereix una feble resistència al vent i redueix així el consum d’aigua dels cultius

Per què construir un hivernacle enterrat o de pou? A les elevades altituds de l’altiplà andí, amb un clima sec i fred, els cultius tradicionals eren, a part del panís i de les amarantàcies com la quinoa i la cañahua, essencialment tubercles i bulbs: patata (menjada fresca o en forma de chuño), iuca, cebes, alls i pastanagues.

Per tal d’introduir hortalisses en la dieta, l’hivernacle enterrat permet beneficiar-se de l’escalfament aportat per la radiació solar durant el dia i alhora de la inèrcia tèrmica del sòl, que protegeix d’un excessiu refredament durant la nit. La baixa latitud dels països andins, tots situats en la zona intertropical, implica una orientació principalment vertical de la radiació solar, que l’hivernacle de pou aprofita de forma molt eficient.

D’altra banda, el walipini té l’avantatge d’oferir una feble resistència al vent, molt persistent i fort a l’altiplà andí, i redueix així el consum d’aigua dels cultius. Ara, en els 18 walipinis de la finca Ventilla es cultiven bledes, enciams, orenga, farigola, sàlvia, api, col verda, ruibarbre, espinacs, i els canonges, introduïts per l’antic cooperant i per això coneguts com “l’enciam suís”.

Com construir un wallipini

La construcció d’un hivernacle enterrat implica un disseny curós. Se l’ha de dimensionar per tal que permeti assolir els objectius productius que hom es fixa. A títol indicatiu, a les zones andines es considera que calen 30 metres quadrats per proveir una persona d´hortalisses durant l’any. Un altre criteri possible de dimensionament seria el màxim aprofitament de l’agrofilm destinat a la teulada en funció del seu format comercial, ja que és l’element més car de la construcció.

Cal escollir una localització adient, sense elements que facin ombra al walipini, encara que pot ser interessant la presència d’arbres de fulla caduca que permetin tant la insolació hivernal com la protecció de l’excessiva radiació estiuenca. Hi haurà d’haver una font d’aigua a prop per assegurar-ne el reg.

L’entusiasme pels walipinis s’ha estès per tot el planeta i també ha arribat a Catalunya

El tipus de sòl és un altre aspecte determinant per tal de garantir-ne una llarga duració. S’evitaran els sòls permeables o sorrencs, on el walipini podria esllavissar-se per l’acció de les pluges. L’ideal és situar-lo en un sòl franc, més aviat argilós que no pas sorrenc.

La forma del walipini serà la d’un rectangle allargat en el sentit est–oest, a fi que incideixi la màxima insolació sobre la teulada translúcida orientada cap a l’equador –sud o nord segons l’hemisferi on hom es trobi.

La teulada haurà de tenir la inclinació que li permeti rebre la màxima radiació els tres mesos més freds de l’any, al voltant del solstici d’hivern. Aquesta inclinació es calcula a partir de la latitud de l’indret afegint-hi 23’5º. Així a Catalunya, amb el territori situat entre 40’5º i 42’5º de latitud nord, instal·larem una inclinació de 60º a 62º. Durant els mesos de més calor aquesta teulada pot ser revestida d’una coberta o d’una capa de fang per tal de reduir-ne l’escalfament.

La fondària cavada útil podrà variar, (…)

Aquest article encara no està disponible al nostre web.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.