El cultiu de l’arròs, amb les inundacions i els períodes de drenatge, ha donat al Delta la fesomia que té ara, però també ha resultat una amenaça quant a degradació del sòl i els fitosanitaris químics utilitzats. Des de fa algunes temporades, el sector arrossaire ha començat a entendre que han d’optar per un cultiu més sostenible i, entre ells, la producció ecològica és la que els pot donar el sobrepreu que esperen que els compensi les dificultats. Diferents assajos intenten aportar línies clares de maneig per facilitar-ne la transició.

Text: Alba Gros. Imatges: Marta Torrent Santarita.

La Meritxell Jardí és la quarta generació d’una família que s’ha dedicat a cultivar arròs des de 1920 al Delta de l’Ebre, en aquells temps en què ens imaginem els arrossaires amb l’esquena doblegada, l’aigua fins a mitja cama, els pantalons o les faldilles arremangades i el barret guardant-los una mica del sol.

Era el gest necessari per treure les herbes que impedien el bon desenvolupament de les plantes de l’arròs, quan els herbicides encara no havien entrat en escena. Els productes de síntesi química devien ser molt ben rebuts per tothom qui havia de passar jornades deixant-hi l’esquena, ignorant les conseqüències que podien tenir en el medi.

Prescindir dels químics de síntesi

Avui dia les circumstàncies són molt diferents. D’una banda, el Parc Natural del Delta de l’Ebre és Reserva Natural de la Biosfera, i de l´altra, Europa s’ha marcat la fita per a l’any 2030 d’una reducció d’ús del 50% dels fitosanitaris químics i d’arribar a un mínim del 25% de la superfície agrària destinada a la producció ecològica.

Amb aquest escenari, la pagesia de tota la vida comença a entendre que ha d’anar prescindint dels herbicides i tornar a explorar com produir de manera compatible amb l’entorn privilegiat que té sense deixar-hi l’esquena, per salut i per economia.

La Meritxell ja s’hi ha posat: des del 2018 els seus camps d’arròs estan inscrits al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica. Mentre ella s’ocupa de la part productiva, la seva parella, l’Humbert Conti, està al capdavant de l’empresa que transforma l’arròs en sake, miso, i altres elaborats que exporten arreu. L’arròs eco els dona més bones fermentacions però els rendiments no són els mateixos que en els camps d’arròs convencional (un any boníssim pot arribar als 5.000 quilos/hectàrea davant dels 7.000 quilos/hectàrea del no ecològic) i les dificultats són importants, tant per a ells com per a la resta de col·legues.

Per això tots els assajos que s’han engegat per superar els reptes de la producció eco estan sent molt ben rebuts. “Estem a l’inici de trobar solucions”, diu en Raül Carles, director corporatiu de Nomen Foods, la marca més potent de la Cooperativa d’Arrossaires del Delta. I afegeix: “Hi ha moltes dificultats, sobretot en tres qüestions: els fongs, les males herbes i els adobs”.

El límit dels herbicides

Les herbes espontànies són la principal dificultat agronòmica amb major impacte en les produccions d’arròs. Al Delta, a més, el banc de llavors del sòl és molt important i la pagesia ha de veure-se-les amb moltes tipologies variades. Per si no n’hi hagués prou, l’ús d´herbicides ha generat resistències i actualment, segons (…)