Permacultura, regenerativa, biodinàmica… En els darrers decennis, han anat sorgint molts sistemes diferents de disseny de finques i de gestió agroramadera que s’han fet un lloc i han anat fent recorregut a escala professional o a escala d’autoconsum. L’agricultura sintròpica s’ha sumat fa anys a aquesta tirallonga i, durant el passat estiu, va viure un dels seus moments de més difusió gràcies al projecte Dispersor, impulsat per Jaime Otero. Ja hi ha algunes -molt poques- experiències a Catalunya i a Eivissa.
Text: Redacció. Imatges cedides per Roberto Carlos García- Associació de Permacultura de les Illes Pitiüses
En un moment d’inspiració, Jaime Otero va decidir que volia sortir de la seva zona de confort i dedicar un temps a voltar per la península per donar a conèixer l’agricultura sintròpica que ja estava aplicant a la seva finca de Galícia. En va dir projecte Dispersor: “Em vaig adonar que la dispersió és una estratègia que es troba en totes les formes de vida perquè ens movem, ens reproduïm, transportem… En la nostra societat, la dispersió està relacionada amb la falta d’enfocament, però té una perspectiva molt poderosa”.
Un micromecenatge, una ‘Caravana agroforestal’, el documental ‘Sintrópica. Semillas de cambio’ (en elaboració), unes 300 persones implicades i molts quilòmetres a l’esquena. Però, en què es basa la sintròpica? Per en Jaime Otero “La sintròpica proposa que observem la forma, la funció i la dinàmica del bosc per fer una agricultura d’inclusió humana, que contengui en la seva essència aquesta forma i que generi, a través de la seva pràctica, un saldo positiu en energia i recursos per als participants en aquesta comunitat”. Complex? Doncs sí, però intentarem aclarir-ho o, si més no, donar quatre idees bàsiques.
En què es basa la sintròpica?
De l’agricultura sintròpica també hi ha qui en diu agroforesteria intensiva o agroforesteria sintròpica, cosa que ajuda força més a preveure per on va. Ernst Götsch és el pagès suís que en va establir les bases a partir de l’observació de la natura. És clar que la conca mediterrània no és pas Suïssa; així i tot, països com Portugal i Grècia tenen experiències que han seguit les passes de Götsch que, per cert, fa 40 anys que va instal·lar-se al Brasil, des d’on va continuar difonent la seva metodologia.
La idea és que en un mateix espai es plantin o se sembrin plantes de diferents estrats en alta densitat, idealment totes al mateix temps. És a dir, es combinen espècies arbòries, arbustives i herbàcies. L’objectiu ecològic és l’acumulació activa de matèria orgànica estable, protegir el sòl, augmentar l’activitat microbiana i crear un cicle que retorni els nutrients a la terra de manera constant. I en paral·lel, es tracta d’aconseguir collites de diferents cultius que arribaran de manera successiva.
Segons els seus defensors, l’avantatge de la sintròpica és que no fan falta insums externs (a part dels plançons, planter o llavors de la primera intervenció), no necessita gran maquinària i no cal reg, ja que en bona part es presenta com un sistema autosuficient. Perquè funcioni, cal tenir en compte els sistemes de suport mutu de les plantes, a través de les micorizes i de les substàncies húmiques relacionades amb els seus processos (…)
Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.
- La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
- Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
- Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/agroc91
- O compra’l en format paper a https://bit.ly/91botiga
- També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
