Treballar en xarxa, teixir suports mutus, dissenyar i aplicar eines que puguin facilitar la feina són alguns dels exemples del que ofereix l’Einateca agroecològica, una iniciativa concretada a través d’una pàgina web i d’uns espais de trobada que està enllaçant el que ja es coneix com a xarxes alimentàries locals. En aquest article les entitats impulsores ens expliquen per a què podem utilitzar l’Einateca i els projectes que tenen entre mans.

Text i imatges d’Arran de Terra, Aresta i Pam a Pam.

La base de les xarxes alimentàries locals són l’entrellat de relacions que es creen per a l’abastiment de productes locals, artesans i de qualitat. Aquest entrellaç de relacions pot incloure tant productores com projectes vinculats a la distribució, comercialització, restauració, turisme sostenible i consum. Molts, però no tots, dels productes oferts o distribuïts per aquestes xarxes són ecològics.

Diversos informes i iniciatives1 s’han dedicat a identificar les necessitats concretes de les xarxes alimentàries locals i de les estratègies d’enxarxament més informals, amb l’objectiu de consolidar aquestes estructures. D’acord amb els resultats finals d’aquests treballs, l’octubre del 2020, tres entitats –Arran de Terra, l’Aresta i Pam a Pam– van poder impulsar un nou projecte: l’Einateca agroecològica.

Dos anys després del primer disseny, l’Einateca agroecològica aglutina propostes al voltant de tres eixos de treball vinculats a tres reptes que es van revelar prioritaris. Es tracta de la distribució agroecològica compartida, de la generació d’espais de suport mutu i de la visibilització de les xarxes i de l’apropament de l’economia social i solidària amb l’agroecologia.

Distribució compartida

Referent als temes de distribució, es posa especial èmfasi en l’enfortiment dels projectes que ja estan en marxa i la promoció de la intercooperació entre les xarxes i agents que treballen la distribució compartida.
Fins ara s’han impulsat dues línies de treballs principals. La primera, a través d’una jornada i la creació d’un grup de treball, per entendre com fixar preus justos a la distribució compartida, perquè la distribució no sigui un pes econòmic tan gran per a les productores.

La segona, a través el mapatge de rutes alimentàries gràcies a l’ús de dispositius GPS en diferents zones de Catalunya, per reflexionar sobre com podem augmentar la capacitat logística i l’abastiment de productes locals en tot el territori, partint de la connexió dels nodes estratègics entre les rutes alimentàries existents.

En aquest àmbit, els recursos que ja podem utilitzar són les rutes creades per les xarxes alimentàries, fent servir estructures més o menys formals, com serien les rutes de xarxes informals de productores (el menys formal), la ruta de distribució del Camp de Tarragona de l’Aresta i la Bajoca (formal sense estructura jurídica pròpia del projecte de distribució), i la feina logística de cooperatives com Mengem Bages, l’Enllaç de l’Ebre o Mengem Ponent (estructures més formals, cooperatives de serveis).

També existeix una app, Rutes compartides, que permet a les productores compartir rutes puntuals o regulars, (…)