.

La morella roquera o de paret

Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat o a interpretar què ens estan indicant.

Per Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant. Universitat de Barcelona. eixarcolant.cat, @eixarcolant 

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

LA MORELLA ROQUERA O DE PARET

Nom científic: Parietaria officinalis (família urticàcies)
Noms populars: morella roquera, morella de paret, granadella, herba de cargol, rocamorella

Ambient i cicle

Es tracta d’una espècie extremadament abundant pràcticament arreu de Catalunya des del nivell del mar fins als 1.400 metres d’alçada, i apareix quasi sempre en ambients humanitzats. Concretament, creix en murs, parets, escletxes de roques, descampats on s’ha abocat runa o altres ambients ruderals a prop de masies, pobles i ciutats. Molt freqüent en ambients de semiombra, tot i que també pot créixer a ple sol. Es veu afavorida per una elevada fertilitat.

Gestió i cultiu

Podem sembrar-la directament o bé fer-ne planter i, després, trasplantar-la. En qualsevol cas, sempre situarem les llavors pràcticament sense enterrar a menys de mig centímetre de profunditat. El marc de plantació òptim és de vint per vint centímetres, tot i que, si se sembra directament, es recomana situar les llavors a una densitat molt més elevada, de cinc per cinc centímetres, per garantir la bona instauració del cultiu.

Es desenvolupa especialment bé en sòls rics en carbonat càlcic amb restes de runa o pedres, tot i que també creix bé en sòls hortícoles. Passada la fase d’instauració del cultiu, gràcies a la capacitat de creixement horitzontal mitjançant rizomes i a la gran densitat tant de la base com de la part aèria dels individus, serà molt difícil que s’hi estableixi cap altra espècie que pugui fer-li competència.

Alhora, el gran nombre de llavors produïdes afavorirà la germinació de nous individus. En termes de gestió, la mateixa collita de la part aèria, sempre respectant la base dels individus, n’estimularà el rebrot, una i altra vegada. En sòls pobres, es pot fer un adobat amb fems (d’alliberació lenta), però mai amb adobs químics (d’alliberació ràpida), ja que provocarien sobreacumulació de nitrogen a les fulles.

Propietats i valor organolèptic

La textura de les fulles, seques i peludes, fa que calgui consumir-les sempre triturades. Si només les saltegem o bullim, el gust serà agradable però la textura serà un clar limitant. Tanmateix, un cop triturada, és una espècie que, ja sigui crua o cuita, es converteix en un recurs molt interessant.

La podem convertir en un nou ingredient de plats com cremes, sopes, batuts o pestos, on tindrà una acceptació molt elevada gràcies al fet que el gust és molt suau. Presenta matisos que fan pensar en les nous encara tendres, els espàrrecs, els espinacs crus i també en l’ortiga, amb qui comparteix família botànica.

És una bona font de calci (934 mg/100 g) a causa dels sòls on sol créixer, rics en carbonat càlcic. També conté nivells considerables de potassi i clor. Pot presentar concentracions elevades de nitrats si es cultiva en terrenys excessivament fertilitzats i, en conseqüència, es recomana dur a terme sempre una fertilització amb adobs orgànics. ✿

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/82
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/557-revista-agrocultura-num-82-hivern-2020-21.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Los comentaris están cerrados.