Poques vegades tenim l’oportunitat de comprovar com un sistema de gestió és capaç de millorar la terra i la biodiversitat vegetal que sustenta al llarg de 10 anys. Fa una dècada, en Jaume Brustenga es va proposar d’aplicar a la seva finca la gestió holística que proposa Allan Savory. Unes poques ovelles, unes tanques de mallasso i la seva persistència van transformant un fenassar poc nutritiu en una mena de prat de dall amb una biodiversitat que nodreix el bestiar i també la terra.

Text: Jaume Brustenga. Imatges: Júlia Brustenga.

A l’Agrocultura número 52, de l’estiu del 2013, vam publicar un article sobre el maneig de les pastures basat en les pautes que ens dona la gestió holística de l’Allan Savory i que estàvem aplicant de manera experimental a la finca de casa, en el poble bagenc d’Artés.

Vam adaptar el mètode a les condicions de casa, amb un petit ramat d’ovelles per a l’autoconsum, i vam veure que les tanques de mallasso rígides eren una bona opció perquè dificultaven força tant que el bestiar es pogués escapar com l’atac per part de depredadors.

El tancat de 36 metres quadrats amb sis o set ovelles dins dona una càrrega ramadera d’unes 1600 ovelles per hectàrea, que no és poca cosa. Aquests tancats es canvien d’ubicació dues vegades al dia, al matí i al vespre. Com a conseqüència, les ovelles tenen menjar nou dues vegades al dia, sempre estan netes, no dormen mai damunt dels seus fems…

LES CRÍTIQUES

Ens han dit de tot. La crítica més habitual és que això que fem és molta feina i que és com un esclavatge. Bé, l’esclavatge jo l’entenc com una cosa que et ve imposada de fora, no una opció que tries tu. Jo parlaria més aviat de compromís. Però el compromís hi és amb qualsevol cosa i la gent que té bestiar sap de què parlo. Simplement, veig que la gent que té un gos a casa i se’n vol cuidar una mica és fàcil que dediqui mitja hora al matí i mitja hora al vespre per anar-lo a passejar. De mitjana, és el que dediquem a casa a fer el canvi de tancats. Prefereixo les ovelles.

També se’ns critica que el bestiar, en un espai tan reduït, està confinat, no pot fer gaire exercici i que és més bonic que el bestiar pugui campar «lliurement». És cert, tot i que dins del tancat no paren de moure’s i de vegades també salten i corren. Traspassar el nostre concepte de llibertat al bestiar és una mica delicat. Potser, si els ho poguéssim preguntar, ens dirien que prefereixen un bon prat amb herba diversa i bona que poder córrer molt tros en un desert polsós.

He vist finques on als seus propietaris els agrada poder veure el bestiar «lliure» convertides en autèntics deserts, fins i tot en zones amb una pluviometria molt més bona que la del Bages, com el Ripollès.

No oblidem que el sistema Savory es basa en l’observació del moviment natural dels ramats, assetjats constantment pels depredadors. En aquestes condicions, el ramat es protegeix agrupant-se, perquè l’estratègia dels depredadors és intentar aïllar un animal per poder-lo atacar. Amb aquesta manera de fer l’impacte animal sobre el món vegetal és intens i fa que evolucioni cap a un prat ben conformat.

(…)