.

Entre oliveres

En Baltasar Mir té una petita plantació d’oliveres arbequines en producció ecològica que gestiona amb tècniques de l’agricultura regenerativa. L’hem anat a veure perquè ens expliqui com va retornar al sector després d’anys de dedicar-se al món del totxo i com se n’està sortint per donar un producte d’alta qualitat.

Per Alba Gros. Imatges de Xavier Coma

Som a Torregrossa (Lleida) i és el 8 de gener, el dia després de les primeres pluges de l’any que han estat tan benvingudes
després de mesos desitjant-les. En Baltasar Mir, que és el pagès que hem vingut a veure, ens ho confirma en el minut zero de la conversa: “Veniu el millor dia de l’hivern!” Mirant al voltant, ningú no ho diria perquè la boira ho amara tot i no et deixa veure la tercera filera d’oliveres. Els tres graus centígrads de temperatura, que no gelen les paraules però sí que esmorteixen els peus, tampoc et fan pensar que sigui el millor dia de l’any. “Ha plogut i ara la boira mantindrà la humitat. Penseu que, aquí, la boira ha salvat cultius”. Altra vegada la ignorància queda al descobert i ens deixem alliçonar:
“Aquí és el Clot del Dimoni, un secarral salí de mig milió d’hectàrees. Hi ha anys que no arribem als 100 litres per metre quadrat de pluja. L’agricultura, llevat d’una estreta franja a banda i banda del Segre, no s’hi va desenvolupar fins fa 160 anys, amb la construcció del Canal d’Urgell i la possibilitat de reg amb aigua del Segre o del Noguera”. El reg a tesa –o a manta, tal i com en diem en altres zones de Catalunya– va rentar la sal aqüífers enllà i ha permès que ara  la seva presència sigui sobretot testimonial. És l’aigua que va portar gent a omplir pobles i que ha possibilitat el desenvolupament d’una àrea que no tenia cap
incentiu econòmic per desenvolupar-se.

El retorn a la pagesia
En Baltasar Mir ve de família pagesa però, com en tants altres casos, el xoc generacional el va portar cap a un altre sector professional, el del totxo. “Jo era empresari de la construcció, però el 2004, ja preveient el daltabaix, vaig començar a reduir l’activitat i a interessar-me pel sector agrícola, fent cursos a través de RuralCat”. Va ser un temps d’aprenentatge a partir
de la formació a distància i de jornades tècniques arreu de Catalunya que el van portar a conèixer el tècnic que l’acompanyaria
més endavant en el camí de l’agricultura regenerativa, en Josep Ramon Sainz de la Maza Benet. Que fos veí del poble del costat de ben segur que va facilitar les coses. Més que el seu tècnic, és el seu company de viatge en un recorregut de descoberta del saber fer pagès que apassiona en Baltasar.

(…)

Si vols, pots comprar la revista en format paper a través de la nostra botiga digital clicant aquí.

Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a l’iQuiosc.cat.

Los comentaris están cerrados.