.

Enric Navarro: “Sé que no sóc un purista ecològic”

Experiència, coneixements però també moltes hores de feina, voluntat i un esperit pragmàtic han fet del Parc Agroecològic de l’Empordà una finca modèlica quant a horticultura ecològica. Els seus trets característics són la implantació de dos quilòmetres de closos per frenar la tramuntana i donar biodiversitat, una gestió de reg singular i un control ferri de les herbes adventícies. Ens hi hem passejat i l’hem conegut més de prop acompanyats de l’Enric Navarro Rosell, tècnic agrícola, exprofessor de l’Escola Agrària de Manresa i, sobretot, pagès.

Per Alba Gros i Jaume Brustenga.

Albons. Baix Empordà. A tocar de L’Escala i del bullici turista de l’estiu, el Parc Agroecològic de l’Empordà és una illa verda en un desert de blat de moro i cultius extensius que no donen treva a cap altra vegetació. No hi ha clapes de bosc, ni vegetació de ribera que verdegi l’escenari, només els closos d’aquesta finca són refugi de biodiversitat. L’Enric Navarro va arribar a aquesta finca de cinc hectàrees el 2003, després d’un cert temps buscant un espai amb bones condicions edafoclimàtiques on poder dedicar-se a l’agricultura ecològica. No era el primer projecte que emprenia: ja havia començat a produir a principis dels 90 a Sant Pere de Ribas. Després, la seva carrera de tècnic agrícola el va portar a ser professor de l’Escola Agrària de Manresa, feina que va deixar per poder dedicar-se a fer de pagès. Més endavant, el 2008, s’incorporaria al projecte la seva parella, la Maria Rosa Martínez, administrativa de professió que va reorientar-se cap a l’agricultura.
A la plana empordanesa hi va trobar tanta aigua com volia, un sòl amb unes bones proporcions d’argila, llim i sorra i unes temperatures que no baixen sota zero: “Tenim un sòl de textura franca, amb molt de llim i una aigua de reg que ja ens arriba molt filtrada, amb components com el ferro, que també ens ajuden”. El que també va trobar en aquesta comarca va ser la tramuntana, el vent fort i sec que sol bufar sobretot a la primavera i a la tardor i que pot arruïnar collites: “Pots perdre collites just quan estan al punt. Les ratxes fortes havien arribat a arrencar plantes com meloneres i síndries. Més que la intensitat, que també, el problema és que és molt sec. Si no poses un clos, és complicat”.

Pots llegir aquí tot l’article: peualtros_65.pdf

Si vols, pots comprar la revista en format paper a través de la nostra botiga digital clicant aquí.

Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a través del portal iquiosc.cat. Aprofita l’oferta: 1,99 euros.

Los comentaris están cerrados.